Arqueologia del paisatge de Catalunya

Els estudis d'arqueologia del paisatge han de permetre que entenguem com es va organitzar el paisatge actual al llarg dels segles. Ha de fer possible comprendre com es crearen els pobles, les vies, els camps o els límits. D'una manera especial ens interessarem per les grans transformacions que s'esdevingueren al llarg de l'edat mitjana (segles VI-XV), tot i que sigui bàsic, a l'hora de fer aquesta mena de recerques, tenir una perspectiva de llarga durada.

Friday, July 30, 2004

Bibliografia: Arqueologia del Paisatge a la vall d'Agramunt


J. Bolòs (ed.), Paisatge i història en època medieval a la Catalunya Nova. Organització del territori i societat a la vila d'Agramunt (Urgell) i a la vall del Sió (segles V-XIX), Universitat de Lleida, Lleida, 2002.

Aquest llibre és una aproximació innovadora al paisatge històric d’una vila de la Catalunya Nova, Agramunt (Urgell), i d’un territori, la vall del Sió, i al coneixement de la gent que hi va viure. És una recerca feta per tot un equip, dirigit per Jordi Bolòs, professor d’Història medieval de la Universitat de Lleida, que ens aproxima a un espai i a un temps, a partir de metodologies diferents i des de perspectives complementàries.
- S’hi estudia com es produí la conquesta i l’organització d’aquest territori als segles XI i XII. - S’analitzen els precedents d’època islàmica.
- Es descriu la formació de l’urbanisme de la vila d’Agramunt i de tots els pobles de la vall. Mentre Agramunt és una vila polifocal, nascuda bàsicament al costat d’un castell i d’una església, la majoria dels pobles de la vall són castrals, encara que també hi trobem alguna població de sagrera, com Bellver d’Ossó i Montgai. Hi ha, així mateix, alguna vilanova (potser secundària), per exemple a Puigverd.
- Hi ha una aproximació a la formació dels camps de conreu i dels espais irrigats (especialment en relació amb Puigverd). S’estudien les formes circulars o ovalades fossilitzades en els límits dels camps i de les parcel·les.
- Els camins són percebuts com a elements del paisatge que fan possible anar d’un lloc a un altre i que poden perdurar al llarg de milers d’anys. S’estudia d’una manera especial les pervivències de les centuriacions d’època romana i la transformació de la xarxa viària al llarg de l’edat mitjana (sobretot en relació amb l’anomenat Camí d’Agramunt).
Com s’afirma a la introducció “Si hem descobert que el paisatge actual pot ésser una font que ens pot permetre de descobrir el passat, cal trobar els sistemes per a interpretar-lo”. L’estudi dels documents medievals i moderns, el treball de camp i la interpretació dels mapes antics i actuals han estat les fonts que han permès de fer aquest llibre sobre un espai, el territori d’Agramunt, i sobre un temps, que arrenca de la fi del món romà i arriba fins a les portes de l’edat contemporània.
Inclou estudis de: Jordi Bolòs, Xavier Eritja, Jaume Fernàndez, Isidre Piñol, Joan Ramon Piqué, Elena Sardoy, Eduard R. Baches, Judith Carrión, Javier Escuder, Joana Franch, Esther Martí, Albert Martínez, Sergi Molí i Imma Sànchez Boira. Posted by Hello

Tuesday, July 27, 2004

º
J. Bolòs - V. Hurtado, Atles del comtat de Manresa (798-993), Barcelona, 2004
[Atlas of the county of Manresa]
ABSTRACT:

The county of Manresa is one of the counties of the Carolingian Catalonia. It was bordered to the north by the counties of Berga and Urgell, to the east by the county of Osona, to the south by the county of Barcelona, and to the west by Al-Andalus, the land under Islamic domination.
Place-name maps. About 800 place-names have been found, 62,5 per cent of which have been located with precision. On the map we have indicated the names of the inhabited sites: villas, hamlets (vilars), farmsteads (masos), as well as mountains, rivers and valleys.
Economic maps. We have traced the main communication routes, according to text descriptions and information that we have gathered or that can be seen in today's topographic maps. The salt mines in Cardona were economically really important. We analyse the archaeological landscape of the plane of Bages, of Artés and of the Òdena basin. We have indicated the inhabited sites, the boundaries, the roads, the agricultural areas of each human settlement and some plot divisions which still remained from the Roman era (centuriations).
Maps of domains. The most important monasteries of this county were those of the Sant Benet de Bages and Santa Cecília de Montserrat.
Index. The index includes all the place.names that appear in the place-names map.
 Posted by Hello


J. Bolòs - V. Hurtado, Atles del Comtat d'Osona (798-993), Barcelona, 2001
[Atlas of the county of Osona]
ABSTRACT:
The county of Osona is one the counties of Carolingian Catalonia.
Place-name maps. In the county place-name map, an attempt has been made to locate all the place-names mentioned in the documents between the years 798 and 993.
Economic maps. The first map is devoted to woodland, pastureland and farmland. On the map of transport and industries are shown the main communication routes and documented flourmills.
Map of domains. The main lords were the counts, the viscounts and certain royal vassals. The ecclesiastical lords also had great domains, especially the Episcopal sees and the monasteries (Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses).
Index. The index includes all the place-names that appear in the place-names map, including those for witch there is only an approximate location.
 Posted by Hello

Jordi Bolòs


Jordi Bolòs (Barcelona, 1955)
Professor d'Història Medieval de la Universitat de Lleida.
Autor de diferents llibres i articles sobre arqueologia del paisatge, i sobre la societat i la vida quotidiana a l'edat mitjana.
Autor de diferents atles dels comtats de la Catalunya CarolíngiaPosted by Hello

Monday, July 26, 2004

Bibliografia (3)

Jordi Bolòs - Víctor Hurtado, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2001
 
El comtat d'Osona va passar a dependre dels monarques francs carolingis l'any 798. Calgué, però, que fos novament reorganitzat i repoblat un segle més tard, en època del comte d'Urgell i de Barcelon Guifré I el Pelós.
 
Aquest ampli comtat s'estenia des del nord de Ripoll fins a Aiguafreda i des d'Osor fins a la riera de Merlès. Comprenia per tant les actuals comarques d'Osona, bona part del Ripollès i de la Selva i alguns enclaus al Berguedà, al Bages i al Vallès Oriental.
 
L'alt nombre de documents que s'han conservat amb relació al comtat d'Osona permet d'elaborar mapes molt detallats dels llocs de poblament, dels dominis i de les realitats econòmiques.

Sunday, July 25, 2004

Bibliografia (2)

Jordi Bolòs - Víctor Hurtado, Atles del comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2004.

En aquest volum cinquè dels Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia els autors estudien el territori d'aquest comtat durant els segles VIII-X. El comtat de Manresa s'estenia per bona part de les actuals comarques de Bages, de l'Anoia i dels sectors septentrionals del Vallès Occidental. Fou, durant els segles carolingis, una terra de marca o frontera. Al llarg de les pàgines d'aquest llibre veiem com s'organitzaren els castells termenats, com es creà la xarxa d'esglésies, quins senyors laics i eclesiàstics passaren a controlar el territori o quines eren les bases econòmiques de la gent que hi vivia. Malgrat les guerres i les expedicions de saqueig, el comtat de Manresa [que restava estretament lligat al comtat d'Osona] fou poblat d'una manera força densa, tal com podem veure als diversos mapes de topònims. En aquest comtat i en tots els altres comtats de la Catalunya Vella, durant l'època carolíngia, podem descobrir com era el poblament i l'organització del territori que, sovint sense gaires canvis, ha arribat fins a l'actualitat.
 

Thursday, July 15, 2004

Primera aproximació

Aproximar-nos al paisatge històric

En una primera definició, podem dir que el paisatge és tot allò que veiem al nostre entorn, des d’un lloc determinat. Aquesta definició és clara però potser és massa simple, ja que no ens permet conèixer altres aspectes que creiem fonamentals en relació amb l’estudi del paisatge històric.

- En primer lloc, hem de tenir present la interrelació que hi havia –i hi ha– entre els diversos elements que componen qualsevol paisatge. Així, entre un poble i uns camps, entre un camí i un mas, entre un rec i un molí, etc. Només podrem entendre i estudiar els diferents elements del paisatge si valorem aquestes interrelacions.

- En segon lloc, la definició anterior tampoc no té prou en compte el pes que ha tingut l’home en aquest paisatge. El paisatge que veiem al nostre voltant és fruit de l’activitat humana. Això és així en les zones més urbanitzades, però també en zones que semblen més salvatges; Georges Bertrand va afirmar, ja fa uns anys, que, a l’edat mitjana, gairebé no hi havia contrades on poc o molt no es notessin els efectes de l’activitat antròpica.

- En tercer lloc, un aspecte que cal estudiar en analitzar qualsevol paisatge, encara que potser no sigui visible, és el conjunt de límits, més o menys artificials, creats per l’home, que solquen qualsevol territori que observem. Límits de tota mena que esmenten els documents i que nosaltres podem traslladar sobre mapes. Aquests límits, partions o fronteres han tingut importància a l’hora de definir les característiques i les diferències dels paisatges. Podem veure els límits com a símbols dels drets d’ús, de la propietat i del poder.

- Finalment, en quart lloc, també cal tenir present un aspecte no esmentat en la definició anterior, el de l’evolució històrica. Tot paisatge del passat té un abans i un després que cal conèixer per a poder-lo interpretar correctament. A l’hora d’estudiar el paisatge arqueològic, tenir una perspectiva de llarga durada és fonamental. Malgrat tot, encara que creiem important aquesta visió, els que ens apropem al paisatge com a medievalistes centrem el nostre interès en aquells canvis esdevinguts a l’edat mitjana que van portar a la creació del paisatge actual. Per tant, tot i la importància que han tingut les recerques d’arqueologia del paisatge d’època prehistòrica, desviarem l’atenció del nostre interès cap als precedents romans –moment en què es crearen molts camps i moltes vies que tingueren continuïtat en època medieval– i sobretot, és evident, cap als segles medievals, que és quan es van crear la majoria dels pobles, molts camins, molts camps i molt límits que han arribat fins a l’actualitat.

Wednesday, July 14, 2004

Temes d'estudi

Alguns dels principals temes que hom pot tractar en fer estudis d'arqueologia del paisatge són els següents:

- Els límits. Ens interessa l’espai humanitzat. Per això començarem per la realitat més propera als homes: els límits que solquen tots els paisatges. Entendre els límits és conèixer més bé el passat dels territoris.
- Les grans demarcacions. Les fronteres limiten espais i les fronteres són llocs de conflictes. Ens aproparem a les pations de territoris de l’alta edat mitjana i dels darrers segles medievals.
- Els espais pobletans. Un espai pobletà en principi és una realitat econòmica, per bé que els seus límits molt aviat coincideixen amb unes partions administratives.
- Els llocs centrals. Per entendre com s’organitzava el territori, ja en època prehistòrica, cal saber quins llocs tenien funcions de lloc central o focal. On hi havia el mercat, on es cobraven els diners, des d’on es manava, on hi havia l’església o els llocs de culte, etc. D’aquesta manera també podem estudiar els monuments com a elements del paisatge.
- Ubicació i formes dels pobles. No podem distingir només entre aquells pobles que són ordenats i aquells que semblen desordenats. De fet, gairebé tots els pobles s’organitzaren en relació amb un edifici central. Aquesta realitat ens permetrà d’entendre’ls més bé.
- Masos i vilars. Per entendre el poblament cal valorar la importància del poblament semidispers, repartit en vilars, i del poblament ja ben dispers, distribuït en masos esparsos.
- Canvis en el poblament. Estudiar la història del paisatge arqueològic és preocupar-nos pels canvis esdevinguts al llarg dels segles. Els canvis sempre han existit. Sempre han tingut un motiu, que, si sabem interpretar-lo, ens pot permetre de conèixer moltes coses sobre la societat.
- Camps i conreus. Cada lloc de poblament normalment s’envoltava d’uns camps. Quan es creava un nou establiment humà o bé s’aprofitaven unes terres conreades o bé sovint es rompia un espai no conreat. Cal estudiar els camps i intentar entendre com i quan es crearen.
- Boscs i pastures. La importància dels boscs i de les pastures era molt més gran del que pot semblar. Actualment alguns estudis ja poden permetre de saber alguna cosa sobre com van canviar al llarg dels segles.
- Sèquies i molins. Les sèquies tingueren molta importància en la societat islàmica. Hem de veure, però, que també foren molt importants en la societat feudal, a la Catalunya Vella i, sobretot, a l’anomenada Catalunya Nova.
- Vies de comunicació. Fins ara, els estudis sobre les vies es limitaven a estudiar alguns trams més ben conservats. Actualment es tendeix a analitzar els canvis esdevinguts en tota la xarxa viària. La seva intepretació permet conèixer més bé la història de tota la contrada.
- La sal, el ferro i la terrissa. La producció artesanal o de materies primeres i el comerç també han d’estudiar-se per a conèixer el territori i la seva organització.
- La ciutat. No podem deixar de banda en els estudis d’arqueologia del paisatge els treballs sobre la ciutat. Bàsicament la metodologia és la mateixa que la que s’aplica en estudiar el món rural.

Un dels aspectes que veurem més bé, a mesura que estudiem els diferents punts que acabem d’esmentar, és el lligam estret que hi havia entre els diversos elements que formaven aquest paisatge. Estudiar les vies és estudiar els pobles. Estudiar els pobles és estudiar els llocs centrals. Estudiar els camps ens obliga a conèixer els llocs de poblament, etc. D’una banda, els treballs arqueomorfològics ens mostren una metodologia que ens pot permetre d’entendre els canvis. De l’altra, l’arqueologia del paisatge anglesa ens ensenya la necessitat d’analitzat totes les realitats d’un territori.