Arqueologia del paisatge de Catalunya

Els estudis d'arqueologia del paisatge han de permetre que entenguem com es va organitzar el paisatge actual al llarg dels segles. Ha de fer possible comprendre com es crearen els pobles, les vies, els camps o els límits. D'una manera especial ens interessarem per les grans transformacions que s'esdevingueren al llarg de l'edat mitjana (segles VI-XV), tot i que sigui bàsic, a l'hora de fer aquesta mena de recerques, tenir una perspectiva de llarga durada.

Sunday, July 25, 2004

Bibliografia (2)

Jordi Bolòs - Víctor Hurtado, Atles del comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2004.

En aquest volum cinquè dels Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia els autors estudien el territori d'aquest comtat durant els segles VIII-X. El comtat de Manresa s'estenia per bona part de les actuals comarques de Bages, de l'Anoia i dels sectors septentrionals del Vallès Occidental. Fou, durant els segles carolingis, una terra de marca o frontera. Al llarg de les pàgines d'aquest llibre veiem com s'organitzaren els castells termenats, com es creà la xarxa d'esglésies, quins senyors laics i eclesiàstics passaren a controlar el territori o quines eren les bases econòmiques de la gent que hi vivia. Malgrat les guerres i les expedicions de saqueig, el comtat de Manresa [que restava estretament lligat al comtat d'Osona] fou poblat d'una manera força densa, tal com podem veure als diversos mapes de topònims. En aquest comtat i en tots els altres comtats de la Catalunya Vella, durant l'època carolíngia, podem descobrir com era el poblament i l'organització del territori que, sovint sense gaires canvis, ha arribat fins a l'actualitat.
 

0 Comments:

Post a Comment

<< Home