Arqueologia del paisatge de Catalunya

Els estudis d'arqueologia del paisatge han de permetre que entenguem com es va organitzar el paisatge actual al llarg dels segles. Ha de fer possible comprendre com es crearen els pobles, les vies, els camps o els límits. D'una manera especial ens interessarem per les grans transformacions que s'esdevingueren al llarg de l'edat mitjana (segles VI-XV), tot i que sigui bàsic, a l'hora de fer aquesta mena de recerques, tenir una perspectiva de llarga durada.

Monday, April 28, 2014

Un atles històric del paisatge d'un municipi català: l'exemple de Menàrguens (la Noguera)


Jordi BOLòS - Jacinto BONALES, Atles històric de Menàrguens. El paisatge històric d'un municipi de la comarca de la Noguera al llarg de dos mil anys, Ajuntament de Menàrguens - Pagès editors, Lleida, 2013, 107 pàgs. Aquest Atles històric de Menàrguens. El paisatge històric d’un municipi de la comarca de la Noguera al llarg de dos mil anys mostra la història del paisatge d’un terme municipal de la Catalunya de ponent al llarg dels dos últims mil·lennis. En aquest atles, d’una manera lògica, tenen una importància fonamental els mapes. L’estudi se centra al terme municipal de Menàrguens, població de la comarca de la Noguera (regió de Lleida), on s’ha realitzat durant els darrers dos anys aquesta recerca que persegueix fer una reconstrucció de com s’hi ha transformat el paisatge d’aquest territori durant els darrers vint segles. Per fer els mapes d’aquest atles i per redactar els textos que acompanyen els mapes ha calgut fer un buidatge de la documentació que fou escrita sobre aquest lloc entre els segles XII i XX. A més, també s’ha fet un estudi regressiu en el temps, a partir de la interpretació del paisatge actual (o del que hi havia fa cinquanta anys), dut a terme mitjançant la consulta de mapes i d’ortofotomapes (o fotografies aèries). Aquest atles persegueix conèixer més bé la història d’aquest poble de la comarca de la Noguera i persegueix que aquest estudi de Menàrguens serveixi com a model d’una metodologia de treball, que més endavant es pugui aplicar a altres municipis de la resta de Catalunya. Índex: 1. Introducció.- 2. L’època romana.- 3. L’alta edat mitjana. Etapa visigoda i andalusina.- 4. La baixa edat mitjana. Un territori i una toponímia.- 5. Època medieval. Poblament, vies de comunicació i sèquies (1163-1538).- 6. La baixa edat mitjana. Urbanisme.- 7. La baixa edat mitjana. El repartiment feudal.- 8. Època medieval. L’espai agrícola. 9. Baixa edat mitjana. La ramaderia.- 10. Època moderna. Topònims.- 11. Època moderna. Vies de comunicació, sèquies i edificis.- 12. Època moderna. Urbanisme.- 13. Època moderna. Agricultura (1538-1808).- 14. Època moderna. Ramaderia. 15. L’amillarament de l’any 1945.- 16. Els darrers cinquanta anys (1956-2012).- Bibliografia.- Fonts.- Glossari.

Friday, March 28, 2014

Poblament i societat als Pirineus al llarg dels darrers dos mil anys


Jordi Bolòs (editor), Poblament i societat als Pirineus els darrers dos mil anys. Territori i Societat: el paisatge històric, VI (2014), Universitat de Lleida, Lleida, 2014 (per error a la portada consta 2013), 326 pàgs. Presentació a cura de / Presentation by Jordi Bolòs: p. 7; Dossier: Poblament i societat als Pirineus els darrers dos mil anys. 1. Les communautés des Pyrénées gasconnes entre la loi des voisins et la loi du seigneur (XIIIe-XVIe siècle), per Benoît Cursente: p. 21; 2. Paisatge històric, cartografia i societat a l’alta edat mitjana: l’exemple de la Cerdanya, per Jordi Bolòs: p. 37; 3. Evolució de l’organització territorial i senyorial a la Ribagorça als segles XIV-XVII, per Joan Ramon Piqué: p. 147; 4. Les comunitats d’interessos als Pirineus. Sobre les mutacions de les comunitats rurals, per Jacinto Bonales: p. 171; 5. La Val d’Aran els segles XVII-XVIII: una societat de muntanya comunal i dependent, per M. Àngels Sanllehy: p. 191; 6. La Seu d’Urgell medieval. Una nova proposta d’evolució urbana, per Carles Gascón, Lluís Obiols i Javier Escuder: p. 229; 7. The landscape of a Pyrenean region in the Early Middle Ages. Settlement, paths, churches and toponyms in Cerdanya (Catalonia), per Jordi Bolòs: p. 265. Recerques / Research: 8. Aproximació al paisatge històric del Segrià meridional: pervivències i transformacions, per Víctor Sabaté: p. 293. Resums i abstracts: p. 321. En aquest volum dedicat a Poblament i societat als Pirineus els darrers dos mil anys, publiquem les ponències presentades a les jornades que es van celebrar a Erill la Vall (Vall de Boí) els dies 21 i 22 d’octubre de l’any 2010, dedicades a “Els Pirineus al llarg de la Història. L’origen i l’evolució de les comunitats i els pobles (segles X-XVIII)”. S’hi perseguia conèixer més bé les comunitats pirinenques i poder comprendre els canvis que es van produir als pobles i en aquestes comunitats, des de l’alta edat mitjana fins al segle XVIII. S’hi editen treballs sobre la Gascunya, la Ribagorça, el Pallars i la Cerdanya. A més, també inclou un treball sobre l’urbanisme de la Seu d’Urgell, la capital religiosa dels Pirineus catalans, i un estudi sobre el paisatge històric al sector meridional de la comarca del Segrià. Així mateix, s’hi publica un estudi en anglès sobre «The landscape of a Pyrenean region in the Early Middle Ages. Settlement, paths, churches and toponyms in Cerdanya (Catalonia)», on es fa una reconstrucció detallada de la xarxa viària antiga i medieval del territori cerdà, que ens permet conèixer millor el poblament que hi hagué durant els primers segles medievals en aquesta comarca pirinenca.

Monday, March 03, 2014

Llocs de poblament, espais pobletans i camins a l'alta edat mitjana a Catalunya


Ha aparegut el volum 31 (2013) de la revista Studia Historica. Historia Medieval, editada per la Universitat de Salamanca, dedicada als "petits mons" i a les societats locals a l'alta edat mitjana. Inclou una introducció d'Iñaki Martín Viso (que s'ha fet càrrec de l'edició d'aquest volum monogràfic), de Robert Portass i d'Igor Santos Salazar. A més, hi ha els treballs de Matthew Innes, d'Igor Santos Salazar, de Robert Portass, d'Álvaro Carvajal, de Vito Loré i de Jordi Bolòs. La meva aportació a aquest volum és dedicada a l'estudi de la formació de l'hàbitat medieval a Catalunya: pobles, espais pobletans i vies de comunicació (ps. 151-180).

Tuesday, July 09, 2013

Els camins en època de Jaume I el Conqueridor


M. Teresa FERRER i MALLOL (ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2013, 885 pàgs. En aquest gruixut volum es publiquen les ponències presentades en diversos congressos celebrats l'any 2008. Inclou diversos grans apartats. En primer lloc hi ha un apartat dedicat a l'economia rural i l'articulació urbana, amb treballs de G. Feliu, P. Benito, P. Freedman, A. Catafau, Ph. Banks, Ch. Guilleré, T. Vinyoles, J. Bolòs i M. Aventín. En un segon apartat hi ha dotze treballs dedicats a les institucions eclesiàtiques, de T. Schmidt, A. Pladevall, P. Bertran, J. Baucells, P. Cateura, M. Bonet, J. Hernando, etc. Un tercer apartat centra l'atenció en l'expansió territorial vers les Illes Balears i el País Valencià, amb estudis d'A. Mas, G. Rosselló, R. Soto, M. Barceló, E. Guinot, F. Garcia-Oliver, etc. Finalment, el quart apartat es dedicat a l'economia comercial i marítima, amb recerques de S. Bensch, M. T. Ferrer, C. Batlle, A. Riera, etc. El volum inclou una cloenda, redactada per J. M. Salrach, i diversos mapes. En el primer dels apartats hi ha un estudi de J. Bolòs dedicat a estudiar "Els camins a Catalunya en temps de Jaume I" (ps. 171-190). Un primer punt d'aquest estudi es dedicat als camins com a element per a entendre el paisatge històric. Un segon punt és dedicat a "Alguns exemples: els camins, el territori i el temps". El tercer punt a "Els precedents de la xarxa de vies del segle XIII". El quart punt a "Camins i llocs centrals a l'època de Jaume I". El cinquè punt centra l'atenció en els itineraris de Jaume I el Conqueridor. Finalment, hi ha una cloenda. Inclou set mapes sobre Catalunya i sobre el conjunt de regnes de la Corona catalanoaragonesa.

Wednesday, April 24, 2013

Proposta metodològica d'estudi del paisatge històric i la societat: Torrefarrera (Segrià)


Enric VICEDO - Jordi BOLÒS - José Ramón OLARIETA - Ignasi ALDOMÀ - Miquel ARAN, Les etapes de la construcció del territori a Catalunya. Torrefarrera i la Catalunya occidental, segles VII a XX. Una proposta metodològica, Ajuntament de Torrefarrera - Pagès editors, Lleida, 2013, 186 pàgs. Un dels grans temes que es planteja la historiografia europea actual és el de descobrir l’origen dels pobles. És conèixer com i quan es va produir la construcció dels llocs de poblament i alhora quan s’esdevingué la creació dels termes o territoris pobletans on els habitants dels nuclis de població podien obtenir cereals i altres aliments, on podien trobar pastures, llenya i aigua, i on es cobraven els impostos, les rendes senyorials o els delmes eclesiàstics. Últimament, hom creu que, en molts llocs, la constitució d’aquests pobles, que són els precedents dels nuclis habitats actuals, i la definició d’uns termes es va produir a partir dels segles VI o VII. Tanmateix, per comprendre aquest procés, de gran transcendència en la història europea, poques vegades podem fer ús dels documents escrits, que molt sovint no comencem a trobar fins als segles IX i X o que, en alguns llocs, per trobar-los, hem d’esperar fins a l’edat mitjana central (segles XI-XIII)[...]. Després de la conquesta de Lleida, esdevinguda l’any 1149, el territori del “Segrià” històric va ésser repoblat i, en alguns sectors, va ésser novament reparcel•lat. Es van construir diverses “torres”, algunes de les quals situades potser en el mateix indret on abans de la conquesta comtal hi havia un burğ o “torre” andalusina. Aquestes “torres” feudals eren uns nuclis de poblament formats potser per una petita fortificació i per un conjunt, segurament no gaire nombrós, d’habitatges. En la segona meitat del segle XII, el “Segrià”, d’una manera progressiva, va passar a dependre dels templers. Les “torres” (vilars o poblets amb una torre) que s’estenien per aquest territori foren cedides a petits senyors feudals, com Bernat Ferrer, Pere de Pujalt o Bernat de Vallseguer. Aquestes “torres”, quan ja depenien dels templers, van ser fragmentades en heretats o parellades, cadascuna de les quals amb una superfície d’unes 9 ha [...]. Índex: Capítol 1. Introducció (Enric Vicedo Rius). Capítol 2. Condicions climàtiques i edàfiques de Torrefarrera en el conjunt del Segrià (José Ramón Olarieta Alberdi). Capítol 3. El terme de Torrefarrera durant l’edat mitjana (Jordi Bolòs Masclans). Torrefarrera abans de l’edat mitjana. Torrefarrera en època visigoda i islàmica. Camins, sèquies i límits. Malpartit a l’edat mitjana. El paisatge de Torrefarrera cap a l’any 1200. Les “torres”: cases, capmasos i esglésies. Pagesos rics, famílies, dones i migracions. Descobrir el passat en el present. Conreu de cereals, vinyes i oliveres. Molins i forns. Torrefarrera després de l’any 1200. La crisi (segles XIV-XVII). Cloenda: el mapa de Caracterització del Paisatge Històric (CPH). Capítol 4. Crisi i expansió econòmica, 1650-1850 (Enric Vicedo Rius). L'impacte de la crisi del segle XVII a Torrefarrera i el Segrià. Senyors i pagesos de Torrefarrera. Expansió i colonització agrària en l'etapa final del règim senyorial. El sistema Torrefarrera / Malpartit. Propietat i activitat econòmica a partir dels capbreus i cadastres. 1659-1851. L'espai cultivat i la producció agrària. La crisi del model de desenvolupament agrari en el sistema Torrefarrera/ Malpartit: Emfiteutes contra parcers. L’impacte de la desamortització a Torrefarrera i Malpartit. Capítol 5. Les transformacions entre 1850-1950 (Enric Vicedo Rius). L'accés de la pagesia de Torrefarrera a la propietat a Malpartit. Evolució demográfica. Propietat i cultius a Torrefarrera, 1851-1882. L’espai cultivat el 1882: Torrefarrera i Malpartit. Malpartit i la pagesia de Torrefarrera a la primera meitat del segle XX. Bestiar, cultius i alimentació, 1929-1944. Torrefarrera i Malpartit a mitjan segle XX. Capítol 6. Usos del sòl observables en dos jocs de fotogrames aeris corresponents al terme municipal de Torrefarrera, 1957 i 1996 (Miquel Aran Mayoral). Fisiografia i parcel•lari del terme municipal de Torrefarrera. Observacions més destacables en els fotogrames aeris. L’augment de la superfície en regadiu. Els canvis d’usos del sòl en una perspectiva de cultius agrícoles. Detalls del parcel•laris, observacions del sòl i usos. Altres observacions. Observacions a la zona de Malpartit. Capítol 7. Els canvis agraris recents (Ignasi Aldomà Buixadé). L'ocupació del territori en els darrers anys; la fructicultura. L’evolució dels grans usos del sòl al municipi de Torrefarrera, 1987-2002. Caracterització de les estructures productives; evolució de les explotacions agràries i distribució de la terra. La dimensió de les explotacions i la continuïtat de l'activitat agrària. Les transformacions agràries d'un espai periurbà. Bibliografía. Annexos. Annex 1. Terres, molins, forns, cases i censos a l’edat mitjana. Torre de Torrefarrera. Torre de la Grallera. Torre de Vallseguer. Torre de Falç (terme de Rosselló?). Torre de Pujalt (terme de Lleida?). Molins i forns. Cases (any 1214). Cases i albergs (any 1417). Pobladors de Castellblanc (al terme de Malpartit) esmentats a la carta de poblament (any 1174). Apèndix 2. Estructura de la propietat general i en algunes partides, Torrefarrera, 1754 i 1882. Apèndix 3. Planimetries 1924. Apèndix 4. Parcers expulsats de Malpartit a finals del segle XVIII. Apèndix 5. Desamortització dels béns del Gran Priorat de Catalunya i de les Clarisses de Tarragona a Torrefarrera i Malpartit. Apèndix 6. Fotografies aèries del vol de la Junta Sequiatge de 1957. Torrefarrera.

Monday, December 03, 2012

Els comtats de Pallars i Ribagorça abans de l'any 1000


Jordi BOLÒS - Víctor HURTADO, Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2012, 167 pàgs. Sumari: Pròleg. Introducció. Medi geogràfic. Història política i eclesiàstica. Cronologia. Bases i signes convencionals. Mapes toponímics. Topònims preromans. Topònims creats en època romana. Topònims amb nom germànic i àrab. Topònims d'interès històric. Advocacions. Mapes econòmics. El bosc, les pastures i els conreus. El transport, les mines i les indústries. La conca de Tremp. La vall de Cardós i la Vallferrera. Les valls d'Àneu i d'Espot. La vall de Boí. Les valls de Barravés i Castanesa. La vall de Benasc. La vall d'Aran. La Terreta: Alaó, Areny i Orrit. La ciutat de Roda i el seu territori. Mapes de dominis. Demarcacions. Dominis comtals. La societat. La marca. Bisbat de Roda. Monestirs de fora dels comtats. Cenobis, cel·les, dotalies i pervivències paganes. Monestir de Santa Maria de Gerri. Monestir de Santa Maria de Lavaix. Monestir de Santa Maria d'Alaó. Monestir de Santa Maria d'Ovarra. Índex. English Abstract. Bibliografia.

Friday, March 16, 2012

Des del PaHisCat estudiem el terme de Menàrguens (la Noguera)




Dins de les activitats del projecte PaHisCat, després d’estudiar cinc unitats de paisatge de tot Catalunya, aquest any 2012 hem emprès la realització d’un ambiciós projecte dedicat a l’estudi d’ “El paisatge històric del municipi de Menàrguens (la Noguera). Estudi i representació cartogràfica de la història d’un poble de la plana de Lleida”. Aquest projecte, fruit d’un encàrrec del “Centre de valorització i dinamització del patrimoni cultural”, servei científicotècnic de la Universitat de Lleida, ha permès analitzar d’una manera detinguda l’evolució del paisatge d’un municipi de la plana de Lleida, des de l’època romana fins a l’actualitat. D’acord amb els plantejaments del projecte PaHisCat, hem analitzat les transformacions esdevingudes en diverses èpoques de la nostra història, d’una manera especial en les etapes de transició en què s’esdevingueren grans transformacions en el paisatge, en la distribució i morfologia dels pobles, en la xarxa de vies i sèquies o en la forma dels camps i en l’aprofitament de l’espai per a les activitats ramaderes. A més, la gran quantitat de documentació conservada d’aquest poble de la comarca de la Noguera i el fet d’estudiar un espai més reduït que tota una unitat de paisatge, han permès de dur a terme una recerca molt aprofundida d’aquest territori situat al nord del riu Segre.
En aquest projecte sobre el terme de Menàrguens, en primer lloc s’han fet mapes de les transformacions esdevingudes en època romana que han arribat, fossilitzades, fins a l’actualitat i també s’ha dibuixat un mapa [que ara presentem en part] dels canvis esdevinguts en el paisatge d’aquest municipi al llarg dels darrers cinquanta anys (molt importants, especialment a les terres de secà d’aquest municipi). A més, però, en aquest terme municipal situat a la riba dreta del Segre, s’ha pogut fer una acurada reconstrucció del terme en època medieval, del repartiment de l’espai arran de la conquesta dels senyors feudals, de l’ús agrícola i ramader del municipi a l’edat mitjana i de la toponímia medieval. El mateix estudi s’ha pogut fer amb relació a l’època moderna: la toponímia, els espais agrícoles i els espais ramaders. A més a més, s’ha reconstruït la possessió en època contemporània de totes les parcel·les de terra, tant de secà com de regadiu, gràcies a la consulta de l’amillarament de l’any 1945, fet sortosament abans de les concentracions parcel·làries esdevingudes al llarg dels darrers decennis, que tant han transformat el paisatge de les terres de secà. Ara encara s’està treballant en la feina de reconstrucció del parcel·lari del nucli de població, tant en un moment poc posterior al de la conquesta comtal, com en època moderna.
La recerca s’ha dut a terme dins el projecte PaHisCat, al Departament d’Història de la Universitat de Lleida. Jordi Bolòs, catedràtic d’Història medieval de la UdL i director del PaHisCat, s’ha encarregat de la direcció dels treballs i l’investigador Jacinto Bonales ha fet la reconstrucció del paisatge rural i urbà que hi havia al terme de Menàrguens en època medieval, moderna i contemporània. Violeta Campdepadrós ha traslladat la informació en mapes fets en SIG (o GIS), feina que fa possible que aquests mapes siguin georeferenciats i àdhuc que se’n pugui fer un ús interactiu.
El resultat obtingut demostra no tan sols l’interès d’aquesta mena de treballs per tal de conèixer el passat d’un poble i indirectament de molts altres pobles d’aquestes comarques lleidatanes i catalanes, sinó també la importància de fer estudis amb relació amb termes municipals que permeten un gran aprofundiment de la recerca. La població de Menàrguens (la Noguera) serà, a partir d’ara, un municipi capdavanter i un model, a nivell català i europeu, en aquesta mena de treballs de reconstrucció del paisatge històric que es duen a terme a la Universitat de Lleida dins el projecte PaHisCat.
En el mapa que adjuntem com a mostra es representen precisament els grans canvis que s’han esdevingut en aquest municipi de Menàrguens al llarg dels darrers decennis. Les línies vermelles discontínues ens delimiten el parcel·lari que hi havia l’any 1956. Cal cridar l’atenció sobre dos aspectes. Conèixer aquest parcel·lari de mitjan segle XX és fonamental per tal de poder reconstruir d’una manera regressiva el parcel·lari de les edats moderna, medieval i fins i tot romana. D’altra banda, aquest mapa també ens permet d’assenyalar que hi ha una gran diferència en la morfologia i en les transformacions esdevingudes al llarg dels segles entre les zones de secà (gris més pàl·lid) i de regadiu (gris més fosc). Cal remarcar el fet que les parcel·les allargades, situades al costat del Segre, s’han mantingut molt poc transformades al llarg dels darrers segles; són una joia del nostre patrimoni i del nostre paisatge històric. Esperem que aquest estudi sobre el municipi de Menàrguens (la Noguera) sigui l’inici i serveixi d’impuls d’un conjunt d’estudis semblants amb relació a altres pobles de totes les comarques catalanes.