Arqueologia del paisatge de Catalunya

Els estudis d'arqueologia del paisatge han de permetre que entenguem com es va organitzar el paisatge actual al llarg dels segles. Ha de fer possible comprendre com es crearen els pobles, les vies, els camps o els límits. D'una manera especial ens interessarem per les grans transformacions que s'esdevingueren al llarg de l'edat mitjana (segles VI-XV), tot i que sigui bàsic, a l'hora de fer aquesta mena de recerques, tenir una perspectiva de llarga durada.

Wednesday, March 30, 2016

Atles històric d'Almacelles (Segrià): dos mil anys de canvis i de continuïtats


Jordi BOLÒS i Jacinto BONALES, Atles històric d'Almacelles. El paisatge històric d'un municipi de la comarca del Segrià des de la Prehistòria fins a l'actualitat, Ajuntament d'Almacelles - Pagès editors, Lleida, 2015, 167 pàgs. Índex: Introducció. Primera part: les bases estructurals del territori. 1. El medi físic. Les transformacions silencioses. 2. El terme d'Almacelles durant la prehistòria i la protohistòria. 3. L'antiguitat i l'alta edat mitjana. 4. L'ús del territori en període islàmic. Segona part: El paisatge baixmedieval. 5. Conquesta cristiana i repartiment feudal. 6. Els camins i el poblament: canvis i continuïtats. 7. Viure al territori i posar-li nom. 8. Viure al territori és transformar-lo: l'economia medieval. Tercera part: Mort i resurrecció d'un poble. Època moderna. 9. Noms mantinguts són espais viscuts. La toponímia d'època moderna. 10. Almacelles al llarg del segle XVI. 11. La despoblació del segle XVII. 12. Terra de pastures entre el segle XV i la primera meitat del segle XVII. 13. El procés de repoblació i la construcció de la nova vila. Un nou paisatge. Quarta part: els camins de la modernitat. 14. L'expansió del reg des del projecte de Mas Dordal a mitjan segle XX. 15. L'expansió urbana en la nova vila. Del segle XVIII fins a l'actualitat. Conclusió. 16. Mapa de caracterització del paisatge històric. Bibliografia.

Paisatge i transicions al llarg dels darrers dos mil anys


Jordi BOLÒS (ed.), El paisatge en èpoques de transició al llarg dels darrers dos mil anys, Territori i Societat: el paisatge històric, VII (2015), Publicacions de la Universitat de Lleida, Lleida, 2015, 181 pàgs. Després de les pàgines de presentació, hi ha un article d'Aymat Catafau dedicat al model del "poble eclesial" al Llenguadoc, al Rosselló i a Catalunya, que centra l'atenció en les aportacions de l'arqueologia, un treball de Jordi Bolòs sobre els paisatges i les transicions, un estudi d'Enric Vicedo sobre Melcior Guàrdia, Mas Dordal i el projecte d'irrigació del terme municipal d'Almacelles al darrer terç del segle XVIII i, finalment, un article de Jacinto Bonales sobre l'estudi dels camins com a mètode d'anàlisi del paisatge històric. El volum resta clos pels resums i els abstracts.

Saturday, January 09, 2016

Entendre la xarxa de camins del Pallars Jussà


Jacinto BONALES i CORTÉS - Miquel BAILAC i BONALES, Els camins històrics del Pallars Jussà, Garsineu edicions, Tremp, 2015, 297 pàgs. Com diuen els autors en la introducció del llibre: "L'estudi de les vies de comunicació ha estat reivindicat recentment per la historiografia europea gràcies a la seva revalorització com a mètode de coneixement de l'espai del passat mitjançant els estudis de llarga durada, els treballs interdisciplinaris i les noves tècniques d'anàlisi fruit de la revolució informàtica [...]. Amb el present estudi pretenem aclarir els canvis que es van produir a la xarxa viària del passat i, en conseqüència, del paisatge. Al centre del projecte es troba l'estudi de les vies de comunicació en relació als llocs habitats i a l'organització morfològica i social del territori [...]." Índex: Primera part: Qüestions de mètode. 1. Els camins silenciats. 2. Cartografia històrica. Segona part: els camins històrics. 3. Dels usatges a les reials ordres. 4. Els grans eixos viaris. 5. Els camins comarcals. 6. Els camins locals. Tercera part: de rodes i motors. 7. Planificació viària. 8. Les carreteres de l'estat: èxits i fracassos. 9. Els camins veïnals. Conclusió: carreteres obertes, camins tancats. Bibliografia.

Friday, December 04, 2015

Atles dels comtats carolingis de Cerdanya i de Berga


Jordi Bolòs - Víctor Hurtado, Atles dels comtats de Cerdanya i Berga (v788-990), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2015, 158 pàgs. Acaba de publicar-se el volum novè de la col·lecció d'Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, dedicat als comtats de Cerdanya i de Berga. La zona estudiada s'estén des del Baridà fins al Capcir i el Donasà, i fins a la marca de Berga (al sud-oest de Cardona) i també tot el sector septentrional del Ripollès. Com tots els volums, inclou una introducció, un apartat dedicat als mapes toponímics (amb l'estudi de l'origen dels noms de lloc), un altre als mapes econòmics (amb un estudi de diferents territoris i valls) i, el darrer, als mapes de dominis (també amb diversos mapes temàtics). Al final també hi ha un índex de tots els noms de lloc inclosos als mapes de topònims i un ampli abstract en anglès.

Wednesday, January 14, 2015

Habitatges, esglésies i castells troglodítics a l'Europa meridional


Jordi BOLÒS, "Grottes habitées, ermitages troglodytiques et châteaux bâtis dans des grottes et des abris-sous-roche en Catalogne, durant le Haut Moyen Âge", a M. Bourin - M.-E. Gardel - F. Guillot, Vivre sous terre. Sites rupestres et habitats troglodytiques dans l'Europe du Sud, Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2014, p. 131-149. Aquest estudi inclou els apartats següent: Introducció: els documents escrits. Coves i balmes habitades. Ermitatges, esglésies i abadies troglodítiques. Castells i cases fortes construïts en coves. Conclusió. Aquest treball, presentat al col·loqui de l'any 2006, ha estat publicat juntament amb els col·loquis dels anys 2007 i 2008, celebrats també a Sant Martin le Vièlh, prop de Carcassona. El volum inclou també estudis de Florence Guillot, Dominique Allios, Marion Liboutet, V. Lallemand i J.M. Sauget, C. Raynaud, André Bazzana, D. Allemand i C. Ungar, Pere Benito, M. E. Gardel i C. Jeanjean, Ph. Baux, M. Bertrand, R. Coustet, P. Conte, S. Bezombes, etc. Llibre de 359 pàgines, amb nombrosos mapes, dibuixos i fotografies a tot color.

Wednesday, December 24, 2014

Un article sobre l'arqueologia del paisatge de la Catalunya medieval al BSCEH


Jordi Bolòs, "L'arqueologia del paisatge de la Catalunya medieval", Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XXV, 2014, p. 101-170. Apartats: Presentació. La importància de les transicions. Alguns elements del paisatge que cal estudiar. Vers el passat i vers el futur. Algunes línies de recerca i alguns exemples. Cloenda. Bibliografia. Aquest volum XXV del Butlletí de la SCEH també inclou altres articles dins del dossier "Paisatge i història de Catalunya", redactats per Joan Nogué, per Albert Pèlachs i Mañosa, i per Marta Prevosti. A més, conté un dossier sobre el "Vuitè centenari de la Batalla de Muret, 1213-2013", un altre sobre "La Història de Catalunya, avui. Una reflexió sobre la historiografia catalana" (amb treballs de Joan Sanmartí, Josep M. Salrach, Eva Serra i Josep Santesmases) i un darrer sobre Manuel Carrasco i Formiguera.

Tuesday, November 04, 2014

Article a "Afers. Fulls de recerca i pensament" sobre Arqueologia del paisatge


Ha sortit publicat el volum 78 d'Afers. Fulls de recerca i pensament (any 2014), dedicat a "L'arqueologia del món modern i contemporani". Inclou treballs de Queralt Solé i Òscar Jané, de Carme Miró, de Lourdes Herrasti, J. M. Jiménez i F. Etxeberría, d'Alfredo González, de Tomàs Suau i Antoni Puig, de Michaël Landolt, d'Ermengol Gassiot i David Garcia ("Històries d'ovelles i pastures. Arqueologia dels darrers segles de ramaderia a l'alta muntanya", p. 451-470)i del que signa aquestes ratlles. El treball de J. Bolòs és "L'arqueologia del paisatge. Una nova manera de conèixer el passat i de valorar allò que tenim entorn nostre", p. 423-449. Aquest estudi inclou els apartats següents: 1. El paisatge històric: presentació. 2. El temps i l'espai. 3. Els elements del paisatge. 4. La interdisciplinarietat, l'ús de la cartografia i de les fotografies aèries. 5. De l'esmicolament al replantejament d'una disciplina. 6. Per conèixer el passat i els canvis esdevinguts en la societat. 7. Al servei de la societat: per gestionar i fer conèixer millor un patrimoni. 8. Conclusions. 9. Bibliografia.

Monday, April 28, 2014

Un atles històric del paisatge d'un municipi català: l'exemple de Menàrguens (la Noguera)


Jordi BOLòS - Jacinto BONALES, Atles històric de Menàrguens. El paisatge històric d'un municipi de la comarca de la Noguera al llarg de dos mil anys, Ajuntament de Menàrguens - Pagès editors, Lleida, 2013, 107 pàgs. Aquest Atles històric de Menàrguens. El paisatge històric d’un municipi de la comarca de la Noguera al llarg de dos mil anys mostra la història del paisatge d’un terme municipal de la Catalunya de ponent al llarg dels dos últims mil·lennis. En aquest atles, d’una manera lògica, tenen una importància fonamental els mapes. L’estudi se centra al terme municipal de Menàrguens, població de la comarca de la Noguera (regió de Lleida), on s’ha realitzat durant els darrers dos anys aquesta recerca que persegueix fer una reconstrucció de com s’hi ha transformat el paisatge d’aquest territori durant els darrers vint segles. Per fer els mapes d’aquest atles i per redactar els textos que acompanyen els mapes ha calgut fer un buidatge de la documentació que fou escrita sobre aquest lloc entre els segles XII i XX. A més, també s’ha fet un estudi regressiu en el temps, a partir de la interpretació del paisatge actual (o del que hi havia fa cinquanta anys), dut a terme mitjançant la consulta de mapes i d’ortofotomapes (o fotografies aèries). Aquest atles persegueix conèixer més bé la història d’aquest poble de la comarca de la Noguera i persegueix que aquest estudi de Menàrguens serveixi com a model d’una metodologia de treball, que més endavant es pugui aplicar a altres municipis de la resta de Catalunya. Índex: 1. Introducció.- 2. L’època romana.- 3. L’alta edat mitjana. Etapa visigoda i andalusina.- 4. La baixa edat mitjana. Un territori i una toponímia.- 5. Època medieval. Poblament, vies de comunicació i sèquies (1163-1538).- 6. La baixa edat mitjana. Urbanisme.- 7. La baixa edat mitjana. El repartiment feudal.- 8. Època medieval. L’espai agrícola. 9. Baixa edat mitjana. La ramaderia.- 10. Època moderna. Topònims.- 11. Època moderna. Vies de comunicació, sèquies i edificis.- 12. Època moderna. Urbanisme.- 13. Època moderna. Agricultura (1538-1808).- 14. Època moderna. Ramaderia. 15. L’amillarament de l’any 1945.- 16. Els darrers cinquanta anys (1956-2012).- Bibliografia.- Fonts.- Glossari.