Arqueologia del paisatge de Catalunya

Els estudis d'arqueologia del paisatge han de permetre que entenguem com es va organitzar el paisatge actual al llarg dels segles. Ha de fer possible comprendre com es crearen els pobles, les vies, els camps o els límits. D'una manera especial ens interessarem per les grans transformacions que s'esdevingueren al llarg de l'edat mitjana (segles VI-XV), tot i que sigui bàsic, a l'hora de fer aquesta mena de recerques, tenir una perspectiva de llarga durada.

Wednesday, January 14, 2015

Habitatges, esglésies i castells troglodítics a l'Europa meridional


Jordi BOLÒS, "Grottes habitées, ermitages troglodytiques et châteaux bâtis dans des grottes et des abris-sous-roche en Catalogne, durant le Haut Moyen Âge", a M. Bourin - M.-E. Gardel - F. Guillot, Vivre sous terre. Sites rupestres et habitats troglodytiques dans l'Europe du Sud, Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2014, p. 131-149. Aquest estudi inclou els apartats següent: Introducció: els documents escrits. Coves i balmes habitades. Ermitatges, esglésies i abadies troglodítiques. Castells i cases fortes construïts en coves. Conclusió. Aquest treball, presentat al col·loqui de l'any 2006, ha estat publicat juntament amb els col·loquis dels anys 2007 i 2008, celebrats també a Sant Martin le Vièlh, prop de Carcassona. El volum inclou també estudis de Florence Guillot, Dominique Allios, Marion Liboutet, V. Lallemand i J.M. Sauget, C. Raynaud, André Bazzana, D. Allemand i C. Ungar, Pere Benito, M. E. Gardel i C. Jeanjean, Ph. Baux, M. Bertrand, R. Coustet, P. Conte, S. Bezombes, etc. Llibre de 359 pàgines, amb nombrosos mapes, dibuixos i fotografies a tot color.

Wednesday, December 24, 2014

Un article sobre l'arqueologia del paisatge de la Catalunya medieval al BSCEH


Jordi Bolòs, "L'arqueologia del paisatge de la Catalunya medieval", Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XXV, 2014, p. 101-170. Apartats: Presentació. La importància de les transicions. Alguns elements del paisatge que cal estudiar. Vers el passat i vers el futur. Algunes línies de recerca i alguns exemples. Cloenda. Bibliografia. Aquest volum XXV del Butlletí de la SCEH també inclou altres articles dins del dossier "Paisatge i història de Catalunya", redactats per Joan Nogué, per Albert Pèlachs i Mañosa, i per Marta Prevosti. A més, conté un dossier sobre el "Vuitè centenari de la Batalla de Muret, 1213-2013", un altre sobre "La Història de Catalunya, avui. Una reflexió sobre la historiografia catalana" (amb treballs de Joan Sanmartí, Josep M. Salrach, Eva Serra i Josep Santesmases) i un darrer sobre Manuel Carrasco i Formiguera.

Tuesday, November 04, 2014

Article a "Afers. Fulls de recerca i pensament" sobre Arqueologia del paisatge


Ha sortit publicat el volum 78 d'Afers. Fulls de recerca i pensament (any 2014), dedicat a "L'arqueologia del món modern i contemporani". Inclou treballs de Queralt Solé i Òscar Jané, de Carme Miró, de Lourdes Herrasti, J. M. Jiménez i F. Etxeberría, d'Alfredo González, de Tomàs Suau i Antoni Puig, de Michaël Landolt, d'Ermengol Gassiot i David Garcia ("Històries d'ovelles i pastures. Arqueologia dels darrers segles de ramaderia a l'alta muntanya", p. 451-470)i del que signa aquestes ratlles. El treball de J. Bolòs és "L'arqueologia del paisatge. Una nova manera de conèixer el passat i de valorar allò que tenim entorn nostre", p. 423-449. Aquest estudi inclou els apartats següents: 1. El paisatge històric: presentació. 2. El temps i l'espai. 3. Els elements del paisatge. 4. La interdisciplinarietat, l'ús de la cartografia i de les fotografies aèries. 5. De l'esmicolament al replantejament d'una disciplina. 6. Per conèixer el passat i els canvis esdevinguts en la societat. 7. Al servei de la societat: per gestionar i fer conèixer millor un patrimoni. 8. Conclusions. 9. Bibliografia.

Monday, April 28, 2014

Un atles històric del paisatge d'un municipi català: l'exemple de Menàrguens (la Noguera)


Jordi BOLòS - Jacinto BONALES, Atles històric de Menàrguens. El paisatge històric d'un municipi de la comarca de la Noguera al llarg de dos mil anys, Ajuntament de Menàrguens - Pagès editors, Lleida, 2013, 107 pàgs. Aquest Atles històric de Menàrguens. El paisatge històric d’un municipi de la comarca de la Noguera al llarg de dos mil anys mostra la història del paisatge d’un terme municipal de la Catalunya de ponent al llarg dels dos últims mil·lennis. En aquest atles, d’una manera lògica, tenen una importància fonamental els mapes. L’estudi se centra al terme municipal de Menàrguens, població de la comarca de la Noguera (regió de Lleida), on s’ha realitzat durant els darrers dos anys aquesta recerca que persegueix fer una reconstrucció de com s’hi ha transformat el paisatge d’aquest territori durant els darrers vint segles. Per fer els mapes d’aquest atles i per redactar els textos que acompanyen els mapes ha calgut fer un buidatge de la documentació que fou escrita sobre aquest lloc entre els segles XII i XX. A més, també s’ha fet un estudi regressiu en el temps, a partir de la interpretació del paisatge actual (o del que hi havia fa cinquanta anys), dut a terme mitjançant la consulta de mapes i d’ortofotomapes (o fotografies aèries). Aquest atles persegueix conèixer més bé la història d’aquest poble de la comarca de la Noguera i persegueix que aquest estudi de Menàrguens serveixi com a model d’una metodologia de treball, que més endavant es pugui aplicar a altres municipis de la resta de Catalunya. Índex: 1. Introducció.- 2. L’època romana.- 3. L’alta edat mitjana. Etapa visigoda i andalusina.- 4. La baixa edat mitjana. Un territori i una toponímia.- 5. Època medieval. Poblament, vies de comunicació i sèquies (1163-1538).- 6. La baixa edat mitjana. Urbanisme.- 7. La baixa edat mitjana. El repartiment feudal.- 8. Època medieval. L’espai agrícola. 9. Baixa edat mitjana. La ramaderia.- 10. Època moderna. Topònims.- 11. Època moderna. Vies de comunicació, sèquies i edificis.- 12. Època moderna. Urbanisme.- 13. Època moderna. Agricultura (1538-1808).- 14. Època moderna. Ramaderia. 15. L’amillarament de l’any 1945.- 16. Els darrers cinquanta anys (1956-2012).- Bibliografia.- Fonts.- Glossari.

Friday, March 28, 2014

Poblament i societat als Pirineus al llarg dels darrers dos mil anys


Jordi Bolòs (editor), Poblament i societat als Pirineus els darrers dos mil anys. Territori i Societat: el paisatge històric, VI (2014), Universitat de Lleida, Lleida, 2014 (per error a la portada consta 2013), 326 pàgs. Presentació a cura de / Presentation by Jordi Bolòs: p. 7; Dossier: Poblament i societat als Pirineus els darrers dos mil anys. 1. Les communautés des Pyrénées gasconnes entre la loi des voisins et la loi du seigneur (XIIIe-XVIe siècle), per Benoît Cursente: p. 21; 2. Paisatge històric, cartografia i societat a l’alta edat mitjana: l’exemple de la Cerdanya, per Jordi Bolòs: p. 37; 3. Evolució de l’organització territorial i senyorial a la Ribagorça als segles XIV-XVII, per Joan Ramon Piqué: p. 147; 4. Les comunitats d’interessos als Pirineus. Sobre les mutacions de les comunitats rurals, per Jacinto Bonales: p. 171; 5. La Val d’Aran els segles XVII-XVIII: una societat de muntanya comunal i dependent, per M. Àngels Sanllehy: p. 191; 6. La Seu d’Urgell medieval. Una nova proposta d’evolució urbana, per Carles Gascón, Lluís Obiols i Javier Escuder: p. 229; 7. The landscape of a Pyrenean region in the Early Middle Ages. Settlement, paths, churches and toponyms in Cerdanya (Catalonia), per Jordi Bolòs: p. 265. Recerques / Research: 8. Aproximació al paisatge històric del Segrià meridional: pervivències i transformacions, per Víctor Sabaté: p. 293. Resums i abstracts: p. 321. En aquest volum dedicat a Poblament i societat als Pirineus els darrers dos mil anys, publiquem les ponències presentades a les jornades que es van celebrar a Erill la Vall (Vall de Boí) els dies 21 i 22 d’octubre de l’any 2010, dedicades a “Els Pirineus al llarg de la Història. L’origen i l’evolució de les comunitats i els pobles (segles X-XVIII)”. S’hi perseguia conèixer més bé les comunitats pirinenques i poder comprendre els canvis que es van produir als pobles i en aquestes comunitats, des de l’alta edat mitjana fins al segle XVIII. S’hi editen treballs sobre la Gascunya, la Ribagorça, el Pallars i la Cerdanya. A més, també inclou un treball sobre l’urbanisme de la Seu d’Urgell, la capital religiosa dels Pirineus catalans, i un estudi sobre el paisatge històric al sector meridional de la comarca del Segrià. Així mateix, s’hi publica un estudi en anglès sobre «The landscape of a Pyrenean region in the Early Middle Ages. Settlement, paths, churches and toponyms in Cerdanya (Catalonia)», on es fa una reconstrucció detallada de la xarxa viària antiga i medieval del territori cerdà, que ens permet conèixer millor el poblament que hi hagué durant els primers segles medievals en aquesta comarca pirinenca.

Monday, March 03, 2014

Llocs de poblament, espais pobletans i camins a l'alta edat mitjana a Catalunya


Ha aparegut el volum 31 (2013) de la revista Studia Historica. Historia Medieval, editada per la Universitat de Salamanca, dedicada als "petits mons" i a les societats locals a l'alta edat mitjana. Inclou una introducció d'Iñaki Martín Viso (que s'ha fet càrrec de l'edició d'aquest volum monogràfic), de Robert Portass i d'Igor Santos Salazar. A més, hi ha els treballs de Matthew Innes, d'Igor Santos Salazar, de Robert Portass, d'Álvaro Carvajal, de Vito Loré i de Jordi Bolòs. La meva aportació a aquest volum és dedicada a l'estudi de la formació de l'hàbitat medieval a Catalunya: pobles, espais pobletans i vies de comunicació (ps. 151-180).

Tuesday, July 09, 2013

Els camins en època de Jaume I el Conqueridor


M. Teresa FERRER i MALLOL (ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2013, 885 pàgs. En aquest gruixut volum es publiquen les ponències presentades en diversos congressos celebrats l'any 2008. Inclou diversos grans apartats. En primer lloc hi ha un apartat dedicat a l'economia rural i l'articulació urbana, amb treballs de G. Feliu, P. Benito, P. Freedman, A. Catafau, Ph. Banks, Ch. Guilleré, T. Vinyoles, J. Bolòs i M. Aventín. En un segon apartat hi ha dotze treballs dedicats a les institucions eclesiàtiques, de T. Schmidt, A. Pladevall, P. Bertran, J. Baucells, P. Cateura, M. Bonet, J. Hernando, etc. Un tercer apartat centra l'atenció en l'expansió territorial vers les Illes Balears i el País Valencià, amb estudis d'A. Mas, G. Rosselló, R. Soto, M. Barceló, E. Guinot, F. Garcia-Oliver, etc. Finalment, el quart apartat es dedicat a l'economia comercial i marítima, amb recerques de S. Bensch, M. T. Ferrer, C. Batlle, A. Riera, etc. El volum inclou una cloenda, redactada per J. M. Salrach, i diversos mapes. En el primer dels apartats hi ha un estudi de J. Bolòs dedicat a estudiar "Els camins a Catalunya en temps de Jaume I" (ps. 171-190). Un primer punt d'aquest estudi es dedicat als camins com a element per a entendre el paisatge històric. Un segon punt és dedicat a "Alguns exemples: els camins, el territori i el temps". El tercer punt a "Els precedents de la xarxa de vies del segle XIII". El quart punt a "Camins i llocs centrals a l'època de Jaume I". El cinquè punt centra l'atenció en els itineraris de Jaume I el Conqueridor. Finalment, hi ha una cloenda. Inclou set mapes sobre Catalunya i sobre el conjunt de regnes de la Corona catalanoaragonesa.