Proposta metodològica d'estudi del paisatge històric i la societat: Torrefarrera (Segrià)

Enric VICEDO - Jordi BOLÒS - José Ramón OLARIETA - Ignasi ALDOMÀ - Miquel ARAN, Les etapes de la construcció del territori a Catalunya. Torrefarrera i la Catalunya occidental, segles VII a XX. Una proposta metodològica, Ajuntament de Torrefarrera - Pagès editors, Lleida, 2013, 186 pàgs. Un dels grans temes que es planteja la historiografia europea actual és el de descobrir l’origen dels pobles. És conèixer com i quan es va produir la construcció dels llocs de poblament i alhora quan s’esdevingué la creació dels termes o territoris pobletans on els habitants dels nuclis de població podien obtenir cereals i altres aliments, on podien trobar pastures, llenya i aigua, i on es cobraven els impostos, les rendes senyorials o els delmes eclesiàstics. Últimament, hom creu que, en molts llocs, la constitució d’aquests pobles, que són els precedents dels nuclis habitats actuals, i la definició d’uns termes es va produir a partir dels segles VI o VII. Tanmateix, per comprendre aquest procés, de gran transcendència en la història europea, poques vegades podem fer ús dels documents escrits, que molt sovint no comencem a trobar fins als segles IX i X o que, en alguns llocs, per trobar-los, hem d’esperar fins a l’edat mitjana central (segles XI-XIII)[...]. Després de la conquesta de Lleida, esdevinguda l’any 1149, el territori del “Segrià” històric va ésser repoblat i, en alguns sectors, va ésser novament reparcel•lat. Es van construir diverses “torres”, algunes de les quals situades potser en el mateix indret on abans de la conquesta comtal hi havia un burğ o “torre” andalusina. Aquestes “torres” feudals eren uns nuclis de poblament formats potser per una petita fortificació i per un conjunt, segurament no gaire nombrós, d’habitatges. En la segona meitat del segle XII, el “Segrià”, d’una manera progressiva, va passar a dependre dels templers. Les “torres” (vilars o poblets amb una torre) que s’estenien per aquest territori foren cedides a petits senyors feudals, com Bernat Ferrer, Pere de Pujalt o Bernat de Vallseguer. Aquestes “torres”, quan ja depenien dels templers, van ser fragmentades en heretats o parellades, cadascuna de les quals amb una superfície d’unes 9 ha [...]. Índex: Capítol 1. Introducció (Enric Vicedo Rius). Capítol 2. Condicions climàtiques i edàfiques de Torrefarrera en el conjunt del Segrià (José Ramón Olarieta Alberdi). Capítol 3. El terme de Torrefarrera durant l’edat mitjana (Jordi Bolòs Masclans). Torrefarrera abans de l’edat mitjana. Torrefarrera en època visigoda i islàmica. Camins, sèquies i límits. Malpartit a l’edat mitjana. El paisatge de Torrefarrera cap a l’any 1200. Les “torres”: cases, capmasos i esglésies. Pagesos rics, famílies, dones i migracions. Descobrir el passat en el present. Conreu de cereals, vinyes i oliveres. Molins i forns. Torrefarrera després de l’any 1200. La crisi (segles XIV-XVII). Cloenda: el mapa de Caracterització del Paisatge Històric (CPH). Capítol 4. Crisi i expansió econòmica, 1650-1850 (Enric Vicedo Rius). L'impacte de la crisi del segle XVII a Torrefarrera i el Segrià. Senyors i pagesos de Torrefarrera. Expansió i colonització agrària en l'etapa final del règim senyorial. El sistema Torrefarrera / Malpartit. Propietat i activitat econòmica a partir dels capbreus i cadastres. 1659-1851. L'espai cultivat i la producció agrària. La crisi del model de desenvolupament agrari en el sistema Torrefarrera/ Malpartit: Emfiteutes contra parcers. L’impacte de la desamortització a Torrefarrera i Malpartit. Capítol 5. Les transformacions entre 1850-1950 (Enric Vicedo Rius). L'accés de la pagesia de Torrefarrera a la propietat a Malpartit. Evolució demográfica. Propietat i cultius a Torrefarrera, 1851-1882. L’espai cultivat el 1882: Torrefarrera i Malpartit. Malpartit i la pagesia de Torrefarrera a la primera meitat del segle XX. Bestiar, cultius i alimentació, 1929-1944. Torrefarrera i Malpartit a mitjan segle XX. Capítol 6. Usos del sòl observables en dos jocs de fotogrames aeris corresponents al terme municipal de Torrefarrera, 1957 i 1996 (Miquel Aran Mayoral). Fisiografia i parcel•lari del terme municipal de Torrefarrera. Observacions més destacables en els fotogrames aeris. L’augment de la superfície en regadiu. Els canvis d’usos del sòl en una perspectiva de cultius agrícoles. Detalls del parcel•laris, observacions del sòl i usos. Altres observacions. Observacions a la zona de Malpartit. Capítol 7. Els canvis agraris recents (Ignasi Aldomà Buixadé). L'ocupació del territori en els darrers anys; la fructicultura. L’evolució dels grans usos del sòl al municipi de Torrefarrera, 1987-2002. Caracterització de les estructures productives; evolució de les explotacions agràries i distribució de la terra. La dimensió de les explotacions i la continuïtat de l'activitat agrària. Les transformacions agràries d'un espai periurbà. Bibliografía. Annexos. Annex 1. Terres, molins, forns, cases i censos a l’edat mitjana. Torre de Torrefarrera. Torre de la Grallera. Torre de Vallseguer. Torre de Falç (terme de Rosselló?). Torre de Pujalt (terme de Lleida?). Molins i forns. Cases (any 1214). Cases i albergs (any 1417). Pobladors de Castellblanc (al terme de Malpartit) esmentats a la carta de poblament (any 1174). Apèndix 2. Estructura de la propietat general i en algunes partides, Torrefarrera, 1754 i 1882. Apèndix 3. Planimetries 1924. Apèndix 4. Parcers expulsats de Malpartit a finals del segle XVIII. Apèndix 5. Desamortització dels béns del Gran Priorat de Catalunya i de les Clarisses de Tarragona a Torrefarrera i Malpartit. Apèndix 6. Fotografies aèries del vol de la Junta Sequiatge de 1957. Torrefarrera.

Els comtats de Pallars i Ribagorça abans de l'any 1000

Jordi BOLÒS - Víctor HURTADO, Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2012, 167 pàgs. Sumari: Pròleg. Introducció. Medi geogràfic. Història política i eclesiàstica. Cronologia. Bases i signes convencionals. Mapes toponímics. Topònims preromans. Topònims creats en època romana. Topònims amb nom germànic i àrab. Topònims d'interès històric. Advocacions. Mapes econòmics. El bosc, les pastures i els conreus. El transport, les mines i les indústries. La conca de Tremp. La vall de Cardós i la Vallferrera. Les valls d'Àneu i d'Espot. La vall de Boí. Les valls de Barravés i Castanesa. La vall de Benasc. La vall d'Aran. La Terreta: Alaó, Areny i Orrit. La ciutat de Roda i el seu territori. Mapes de dominis. Demarcacions. Dominis comtals. La societat. La marca. Bisbat de Roda. Monestirs de fora dels comtats. Cenobis, cel·les, dotalies i pervivències paganes. Monestir de Santa Maria de Gerri. Monestir de Santa Maria de Lavaix. Monestir de Santa Maria d'Alaó. Monestir de Santa Maria d'Ovarra. Índex. English Abstract. Bibliografia.

Des del PaHisCat estudiem el terme de Menàrguens (la Noguera)

Dins de les activitats del projecte PaHisCat, després d’estudiar cinc unitats de paisatge de tot Catalunya, aquest any 2012 hem emprès la realització d’un ambiciós projecte dedicat a l’estudi d’ “El paisatge històric del municipi de Menàrguens (la Noguera). Estudi i representació cartogràfica de la història d’un poble de la plana de Lleida”. Aquest projecte, fruit d’un encàrrec del “Centre de valorització i dinamització del patrimoni cultural”, servei científicotècnic de la Universitat de Lleida, ha permès analitzar d’una manera detinguda l’evolució del paisatge d’un municipi de la plana de Lleida, des de l’època romana fins a l’actualitat. D’acord amb els plantejaments del projecte PaHisCat, hem analitzat les transformacions esdevingudes en diverses èpoques de la nostra història, d’una manera especial en les etapes de transició en què s’esdevingueren grans transformacions en el paisatge, en la distribució i morfologia dels pobles, en la xarxa de vies i sèquies o en la forma dels camps i en l’aprofitament de l’espai per a les activitats ramaderes. A més, la gran quantitat de documentació conservada d’aquest poble de la comarca de la Noguera i el fet d’estudiar un espai més reduït que tota una unitat de paisatge, han permès de dur a terme una recerca molt aprofundida d’aquest territori situat al nord del riu Segre.
En aquest projecte sobre el terme de Menàrguens, en primer lloc s’han fet mapes de les transformacions esdevingudes en època romana que han arribat, fossilitzades, fins a l’actualitat i també s’ha dibuixat un mapa [que ara presentem en part] dels canvis esdevinguts en el paisatge d’aquest municipi al llarg dels darrers cinquanta anys (molt importants, especialment a les terres de secà d’aquest municipi). A més, però, en aquest terme municipal situat a la riba dreta del Segre, s’ha pogut fer una acurada reconstrucció del terme en època medieval, del repartiment de l’espai arran de la conquesta dels senyors feudals, de l’ús agrícola i ramader del municipi a l’edat mitjana i de la toponímia medieval. El mateix estudi s’ha pogut fer amb relació a l’època moderna: la toponímia, els espais agrícoles i els espais ramaders. A més a més, s’ha reconstruït la possessió en època contemporània de totes les parcel·les de terra, tant de secà com de regadiu, gràcies a la consulta de l’amillarament de l’any 1945, fet sortosament abans de les concentracions parcel·làries esdevingudes al llarg dels darrers decennis, que tant han transformat el paisatge de les terres de secà. Ara encara s’està treballant en la feina de reconstrucció del parcel·lari del nucli de població, tant en un moment poc posterior al de la conquesta comtal, com en època moderna.
La recerca s’ha dut a terme dins el projecte PaHisCat, al Departament d’Història de la Universitat de Lleida. Jordi Bolòs, catedràtic d’Història medieval de la UdL i director del PaHisCat, s’ha encarregat de la direcció dels treballs i l’investigador Jacinto Bonales ha fet la reconstrucció del paisatge rural i urbà que hi havia al terme de Menàrguens en època medieval, moderna i contemporània. Violeta Campdepadrós ha traslladat la informació en mapes fets en SIG (o GIS), feina que fa possible que aquests mapes siguin georeferenciats i àdhuc que se’n pugui fer un ús interactiu.
El resultat obtingut demostra no tan sols l’interès d’aquesta mena de treballs per tal de conèixer el passat d’un poble i indirectament de molts altres pobles d’aquestes comarques lleidatanes i catalanes, sinó també la importància de fer estudis amb relació amb termes municipals que permeten un gran aprofundiment de la recerca. La població de Menàrguens (la Noguera) serà, a partir d’ara, un municipi capdavanter i un model, a nivell català i europeu, en aquesta mena de treballs de reconstrucció del paisatge històric que es duen a terme a la Universitat de Lleida dins el projecte PaHisCat.
En el mapa que adjuntem com a mostra es representen precisament els grans canvis que s’han esdevingut en aquest municipi de Menàrguens al llarg dels darrers decennis. Les línies vermelles discontínues ens delimiten el parcel·lari que hi havia l’any 1956. Cal cridar l’atenció sobre dos aspectes. Conèixer aquest parcel·lari de mitjan segle XX és fonamental per tal de poder reconstruir d’una manera regressiva el parcel·lari de les edats moderna, medieval i fins i tot romana. D’altra banda, aquest mapa també ens permet d’assenyalar que hi ha una gran diferència en la morfologia i en les transformacions esdevingudes al llarg dels segles entre les zones de secà (gris més pàl·lid) i de regadiu (gris més fosc). Cal remarcar el fet que les parcel·les allargades, situades al costat del Segre, s’han mantingut molt poc transformades al llarg dels darrers segles; són una joia del nostre patrimoni i del nostre paisatge històric. Esperem que aquest estudi sobre el municipi de Menàrguens (la Noguera) sigui l’inici i serveixi d’impuls d’un conjunt d’estudis semblants amb relació a altres pobles de totes les comarques catalanes.

Fer conèixer el PaHisCat i les seves aportacions al coneixement del paisatge i de la història

Jordi Bolòs, "Two thousand years of Landscape in a Mediterranean country. The PaHisCat project and the history of the Catalan landscape", Medieval Settlement Research, 25 (2010), p. 1-10.
Amb aquest treball s'intenta fer conèixer les característiques i l'abast del projecte PaHisCat i mostrar alguns dels primers resultats a què s'ha arribat arran de la realització dels mapes de les quatre unitats de paisatge estudiades al llarg de l'any 2010: Horta de Pinyana, Conca de Poblet, Vall Cerdana i Terraprims. Una de les principals conclusions a què arribem en estudiar aquests territoris diversos és el notable grau de continuïtat que hi hagué en l'ocupació del sòl d'ençà dels segles de domini romà. Així, aquesta recerca que s'ha dut a terme permet d'entendre molt més bé les característiques del poblament a l'alta edat mitjana. El treball s'acompanya amb set figures.

La caracterització del paisatge històric a Catalunya i a Europa

Jordi BOLÒS (ed.), La caracterització del paisatge històric, vol. V de "Territori i Societat: el paisatge històric. Història, arqueologia, documentació", Universitat de Lleida, Lleida, 2010, 440 pàgs.

Amb aquest número cinquè de Territori i Societat comença una nova etapa d’aquesta publicació del Departament d’Història de la Universitat de Lleida. A partir d’ara rebrà el nom de Territori i Societat: el paisatge històric. S’hi estudiarà el paisatge històric al llarg dels darrers dos mil anys. En aquest volum trobareu, d’una banda, un dossier central dedicat als treballs de caracterització del paisatge històric i especialment al projecte PaHisCat català i al projecte HLC (Historic Landscape Characterisation) anglès. Un estudi de Sam Turner explica els trets fonamentals dels treballs de caracterització duts a terme a Anglaterra i també en alguns països mediterranis (Grècia i Turquia). Jordi Bolòs exposa les principals característiques del projecte PaHisCat i els primers resultats assolits a l’Horta de Pinyana (Segrià) i a la Conca de Poblet (Conca de Barberà). Raimon Graells estudia dues necròpolis de l’alta edat mitjana situades al nord de Lleida (la Tossa de Baix i Escalç). Una segona part d’aquesta publicació és dedicada a altres recerques. Una primera aportació és el treball de Ian Whyte sobre el paisatge a les terres altes britàniques, després de l’any 1500. Aquest treball és seguit per uns estudis de Jacinto Bonales sobre Andorra, de Vicent Royo sobre el País Valencià (població de Culla) i d’Imma Ollich sobre Osona.

El primer any del projecte PaHisCat de la Universitat de Lleida

El projecte PaHisCat de la Universitat de Lleida va néixer fa poc més d’un any gràcies a una subvenció de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i amb el suport de l’Observatori del Paisatge. Com a director d’aquest projecte, que en molts aspectes segueix les passes iniciades pel projecte Historic Landscape Characterisation anglès, tinc el goig de fer conèixer els resultats notables obtinguts pel nostre equip de recerca amb seu a la Universitat de Lleida al llarg d’aquests darrers mesos. Breument, els principals objectius que ens havíem proposat per aquest any 2010 han estat assolits:

- Entendre com es va crear el paisatge actual fa almenys dos mil anys i poder-ne resseguir els canvis al llarg dels dos darrers mil•lennis, fins a l’actualitat. Aquest paisatge antròpic que centra el nostre interès és format per camps, camins, sèquies, pobles, molins, pastures, carrerades, etc.
- Estudiar les quatre unitats de paisatge que ens havíem proposat de conèixer i cartografiar: Horta de Pinyana (Lleida), Conca de Poblet (Tarragona), Vall Cerdana (Pirineus) i Terraprims (Girona).
- Fer ús del SIG (o GIS) per tal que els mapes que s’obtinguin siguin més útils, més fàcilment comparables i, si cal, es puguin modificar més fàcilment.
- Haver fet els mapes de caracterització del paisatge històric en relació a dotzenes de municipis inclosos en aquestes quatre unitats.
- Haver descobert i establert una datació relativa de nombroses centuriacions, parcel•lacions medievals i modernes, sèquies, camins, pobles, masos, jaciments, etc. Els resultats han estat molt espectaculars amb vista a conèixer i valorar la importància de les petges que han deixar dos mil anys d’història en el paisatge que tots nosaltres tenim al nostre entorn.
- Conèixer molt millor la història dels territoris estudiats, d’una manera especial en relació als segles altmedievals. Es féu una primera presentació dels resultats en les jornades internacionals d’estudi que vam organitzar a Erill la Vall els dies 21 i 22 d’octubre de 2010, amb el suport de Ribagorça Romànica i del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça.
- Fer una feina que té un elevat interès per als que han de gestionar el territori, tal com es féu evident durant la presentació pública que férem del projecte el dia 22 de setembre de 2010 a la Conselleria de PTiOP, a Barcelona.
- Convertir el paisatge històric en un element més del nostre patrimoni col•lectiu que cal defensar de la mateixa manera que defensem la conservació dels nostres castells, esglésies o jaciments.
- Establir lligams amb professors d’universitats angleses, franceses, italianes i de la resta dels Països Catalans i de l’estat espanyol per tal de fer conèixer i de difondre la metodologia que hem seguit i els resultats obtinguts al llarg d’aquest primer any de treball i de recerca.
- Impulsar un lloc web (http://www.paisatgehistoric.udl.cat/) i tirar endavant diverses publicacions a Catalunya i a l’estranger.

Gràcies al suport de la Universitat de Lleida, de la Generalitat de Catalunya i de totes aquelles institucions que estiguin interessades en descobrir i potenciar el nostre patrimoni històric, aquest projecte continuarà, al llarg del 2011, estudiant altres zones del nostre país, amb la finalitat de conèixer més bé la nostra història i, així, poder defensar millor el nostre patrimoni.

En la fotografia: fragment del mapa de caracterització del paisatge històric de l’Horta de Pinyana. S’hi diferencien les zones amb fortes restes d’època romana, els espais organitzats en època medieval, els camps originats en època medieval o postmedieval i els camps transformats al llarg dels darrers cinquanta anys (com pot ésser la partida de terres de Tabac).

El projecte PaHisCat i el web d'Història del Paisatge

Podem assenyalar l'existència de dues novetats importants amb relació als estudis de l'Arqueologia del Paisatge de Catalunya:
En primer lloc, hem començat a treballar a la Universitat de Lleida en el projecte PaHisCat que persegueix la reconstrucció cartogràfica dels paisatges que van existir en les diverses etapes del nostre passat en les diferents comarques catalanes. Bàsicament s'intentarà descobrir en quina època es va crear cadascun dels elements que formen el paisatge que pot trobar al seu entorn qualsevol home o dona que visqui a Catalunya. Actualment s'estan estudiant quatre de les 135 unitats de paisatge que han estat establertes per l'Observatori del Paisatge de Catalunya, després d'haver-se realitzar els catàlegs del paisatge dels diversos territoris en què s'ha dividit el territori català. Enguany estem estudiant l'Horta de Pinyana, la Conca de Poblet, la Vall cerdana i els Terraprims.
Amb relació a aquest projecte cal assenyalar la creació del web: http://www.paisatgehistoric.udl.cat, on, a part de presentar les característiques del projecte PaHisCat, també s'exposen els trets més importants de les recerques sobre el paisatge històric, es presenten alguns estudis de cas, es mostren algunes aportacions de la cartografia històrica i també diversos dels treballs publicats darrerament amb relació als temes que centren l'interès d'aquest lloc web.