Primera aproximació
Aproximar-nos al paisatge històric
En una primera definició, podem dir que el paisatge és tot allò que veiem al nostre entorn, des d’un lloc determinat. Aquesta definició és clara però potser és massa simple, ja que no ens permet conèixer altres aspectes que creiem fonamentals en relació amb l’estudi del paisatge històric.
- En primer lloc, hem de tenir present la interrelació que hi havia –i hi ha– entre els diversos elements que componen qualsevol paisatge. Així, entre un poble i uns camps, entre un camí i un mas, entre un rec i un molí, etc. Només podrem entendre i estudiar els diferents elements del paisatge si valorem aquestes interrelacions.
- En segon lloc, la definició anterior tampoc no té prou en compte el pes que ha tingut l’home en aquest paisatge. El paisatge que veiem al nostre voltant és fruit de l’activitat humana. Això és així en les zones més urbanitzades, però també en zones que semblen més salvatges; Georges Bertrand va afirmar, ja fa uns anys, que, a l’edat mitjana, gairebé no hi havia contrades on poc o molt no es notessin els efectes de l’activitat antròpica.
- En tercer lloc, un aspecte que cal estudiar en analitzar qualsevol paisatge, encara que potser no sigui visible, és el conjunt de límits, més o menys artificials, creats per l’home, que solquen qualsevol territori que observem. Límits de tota mena que esmenten els documents i que nosaltres podem traslladar sobre mapes. Aquests límits, partions o fronteres han tingut importància a l’hora de definir les característiques i les diferències dels paisatges. Podem veure els límits com a símbols dels drets d’ús, de la propietat i del poder.
- Finalment, en quart lloc, també cal tenir present un aspecte no esmentat en la definició anterior, el de l’evolució històrica. Tot paisatge del passat té un abans i un després que cal conèixer per a poder-lo interpretar correctament. A l’hora d’estudiar el paisatge arqueològic, tenir una perspectiva de llarga durada és fonamental. Malgrat tot, encara que creiem important aquesta visió, els que ens apropem al paisatge com a medievalistes centrem el nostre interès en aquells canvis esdevinguts a l’edat mitjana que van portar a la creació del paisatge actual. Per tant, tot i la importància que han tingut les recerques d’arqueologia del paisatge d’època prehistòrica, desviarem l’atenció del nostre interès cap als precedents romans –moment en què es crearen molts camps i moltes vies que tingueren continuïtat en època medieval– i sobretot, és evident, cap als segles medievals, que és quan es van crear la majoria dels pobles, molts camins, molts camps i molt límits que han arribat fins a l’actualitat.
En una primera definició, podem dir que el paisatge és tot allò que veiem al nostre entorn, des d’un lloc determinat. Aquesta definició és clara però potser és massa simple, ja que no ens permet conèixer altres aspectes que creiem fonamentals en relació amb l’estudi del paisatge històric.
- En primer lloc, hem de tenir present la interrelació que hi havia –i hi ha– entre els diversos elements que componen qualsevol paisatge. Així, entre un poble i uns camps, entre un camí i un mas, entre un rec i un molí, etc. Només podrem entendre i estudiar els diferents elements del paisatge si valorem aquestes interrelacions.
- En segon lloc, la definició anterior tampoc no té prou en compte el pes que ha tingut l’home en aquest paisatge. El paisatge que veiem al nostre voltant és fruit de l’activitat humana. Això és així en les zones més urbanitzades, però també en zones que semblen més salvatges; Georges Bertrand va afirmar, ja fa uns anys, que, a l’edat mitjana, gairebé no hi havia contrades on poc o molt no es notessin els efectes de l’activitat antròpica.
- En tercer lloc, un aspecte que cal estudiar en analitzar qualsevol paisatge, encara que potser no sigui visible, és el conjunt de límits, més o menys artificials, creats per l’home, que solquen qualsevol territori que observem. Límits de tota mena que esmenten els documents i que nosaltres podem traslladar sobre mapes. Aquests límits, partions o fronteres han tingut importància a l’hora de definir les característiques i les diferències dels paisatges. Podem veure els límits com a símbols dels drets d’ús, de la propietat i del poder.
- Finalment, en quart lloc, també cal tenir present un aspecte no esmentat en la definició anterior, el de l’evolució històrica. Tot paisatge del passat té un abans i un després que cal conèixer per a poder-lo interpretar correctament. A l’hora d’estudiar el paisatge arqueològic, tenir una perspectiva de llarga durada és fonamental. Malgrat tot, encara que creiem important aquesta visió, els que ens apropem al paisatge com a medievalistes centrem el nostre interès en aquells canvis esdevinguts a l’edat mitjana que van portar a la creació del paisatge actual. Per tant, tot i la importància que han tingut les recerques d’arqueologia del paisatge d’època prehistòrica, desviarem l’atenció del nostre interès cap als precedents romans –moment en què es crearen molts camps i moltes vies que tingueren continuïtat en època medieval– i sobretot, és evident, cap als segles medievals, que és quan es van crear la majoria dels pobles, molts camins, molts camps i molt límits que han arribat fins a l’actualitat.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home