Temes d'estudi

Alguns dels principals temes que hom pot tractar en fer estudis d'arqueologia del paisatge són els següents:

- Els límits. Ens interessa l’espai humanitzat. Per això començarem per la realitat més propera als homes: els límits que solquen tots els paisatges. Entendre els límits és conèixer més bé el passat dels territoris.
- Les grans demarcacions. Les fronteres limiten espais i les fronteres són llocs de conflictes. Ens aproparem a les pations de territoris de l’alta edat mitjana i dels darrers segles medievals.
- Els espais pobletans. Un espai pobletà en principi és una realitat econòmica, per bé que els seus límits molt aviat coincideixen amb unes partions administratives.
- Els llocs centrals. Per entendre com s’organitzava el territori, ja en època prehistòrica, cal saber quins llocs tenien funcions de lloc central o focal. On hi havia el mercat, on es cobraven els diners, des d’on es manava, on hi havia l’església o els llocs de culte, etc. D’aquesta manera també podem estudiar els monuments com a elements del paisatge.
- Ubicació i formes dels pobles. No podem distingir només entre aquells pobles que són ordenats i aquells que semblen desordenats. De fet, gairebé tots els pobles s’organitzaren en relació amb un edifici central. Aquesta realitat ens permetrà d’entendre’ls més bé.
- Masos i vilars. Per entendre el poblament cal valorar la importància del poblament semidispers, repartit en vilars, i del poblament ja ben dispers, distribuït en masos esparsos.
- Canvis en el poblament. Estudiar la història del paisatge arqueològic és preocupar-nos pels canvis esdevinguts al llarg dels segles. Els canvis sempre han existit. Sempre han tingut un motiu, que, si sabem interpretar-lo, ens pot permetre de conèixer moltes coses sobre la societat.
- Camps i conreus. Cada lloc de poblament normalment s’envoltava d’uns camps. Quan es creava un nou establiment humà o bé s’aprofitaven unes terres conreades o bé sovint es rompia un espai no conreat. Cal estudiar els camps i intentar entendre com i quan es crearen.
- Boscs i pastures. La importància dels boscs i de les pastures era molt més gran del que pot semblar. Actualment alguns estudis ja poden permetre de saber alguna cosa sobre com van canviar al llarg dels segles.
- Sèquies i molins. Les sèquies tingueren molta importància en la societat islàmica. Hem de veure, però, que també foren molt importants en la societat feudal, a la Catalunya Vella i, sobretot, a l’anomenada Catalunya Nova.
- Vies de comunicació. Fins ara, els estudis sobre les vies es limitaven a estudiar alguns trams més ben conservats. Actualment es tendeix a analitzar els canvis esdevinguts en tota la xarxa viària. La seva intepretació permet conèixer més bé la història de tota la contrada.
- La sal, el ferro i la terrissa. La producció artesanal o de materies primeres i el comerç també han d’estudiar-se per a conèixer el territori i la seva organització.
- La ciutat. No podem deixar de banda en els estudis d’arqueologia del paisatge els treballs sobre la ciutat. Bàsicament la metodologia és la mateixa que la que s’aplica en estudiar el món rural.

Un dels aspectes que veurem més bé, a mesura que estudiem els diferents punts que acabem d’esmentar, és el lligam estret que hi havia entre els diversos elements que formaven aquest paisatge. Estudiar les vies és estudiar els pobles. Estudiar els pobles és estudiar els llocs centrals. Estudiar els camps ens obliga a conèixer els llocs de poblament, etc. D’una banda, els treballs arqueomorfològics ens mostren una metodologia que ens pot permetre d’entendre els canvis. De l’altra, l’arqueologia del paisatge anglesa ens ensenya la necessitat d’analitzat totes les realitats d’un territori.