Arqueologia del paisatge de Catalunya

Els estudis d'arqueologia del paisatge han de permetre que entenguem com es va organitzar el paisatge actual al llarg dels segles. Ha de fer possible comprendre com es crearen els pobles, les vies, els camps o els límits. D'una manera especial ens interessarem per les grans transformacions que s'esdevingueren al llarg de l'edat mitjana (segles VI-XV), tot i que sigui bàsic, a l'hora de fer aquesta mena de recerques, tenir una perspectiva de llarga durada.

Friday, July 30, 2004

Bibliografia: Arqueologia del Paisatge a la vall d'Agramunt


J. Bolòs (ed.), Paisatge i història en època medieval a la Catalunya Nova. Organització del territori i societat a la vila d'Agramunt (Urgell) i a la vall del Sió (segles V-XIX), Universitat de Lleida, Lleida, 2002.

Aquest llibre és una aproximació innovadora al paisatge històric d’una vila de la Catalunya Nova, Agramunt (Urgell), i d’un territori, la vall del Sió, i al coneixement de la gent que hi va viure. És una recerca feta per tot un equip, dirigit per Jordi Bolòs, professor d’Història medieval de la Universitat de Lleida, que ens aproxima a un espai i a un temps, a partir de metodologies diferents i des de perspectives complementàries.
- S’hi estudia com es produí la conquesta i l’organització d’aquest territori als segles XI i XII. - S’analitzen els precedents d’època islàmica.
- Es descriu la formació de l’urbanisme de la vila d’Agramunt i de tots els pobles de la vall. Mentre Agramunt és una vila polifocal, nascuda bàsicament al costat d’un castell i d’una església, la majoria dels pobles de la vall són castrals, encara que també hi trobem alguna població de sagrera, com Bellver d’Ossó i Montgai. Hi ha, així mateix, alguna vilanova (potser secundària), per exemple a Puigverd.
- Hi ha una aproximació a la formació dels camps de conreu i dels espais irrigats (especialment en relació amb Puigverd). S’estudien les formes circulars o ovalades fossilitzades en els límits dels camps i de les parcel·les.
- Els camins són percebuts com a elements del paisatge que fan possible anar d’un lloc a un altre i que poden perdurar al llarg de milers d’anys. S’estudia d’una manera especial les pervivències de les centuriacions d’època romana i la transformació de la xarxa viària al llarg de l’edat mitjana (sobretot en relació amb l’anomenat Camí d’Agramunt).
Com s’afirma a la introducció “Si hem descobert que el paisatge actual pot ésser una font que ens pot permetre de descobrir el passat, cal trobar els sistemes per a interpretar-lo”. L’estudi dels documents medievals i moderns, el treball de camp i la interpretació dels mapes antics i actuals han estat les fonts que han permès de fer aquest llibre sobre un espai, el territori d’Agramunt, i sobre un temps, que arrenca de la fi del món romà i arriba fins a les portes de l’edat contemporània.
Inclou estudis de: Jordi Bolòs, Xavier Eritja, Jaume Fernàndez, Isidre Piñol, Joan Ramon Piqué, Elena Sardoy, Eduard R. Baches, Judith Carrión, Javier Escuder, Joana Franch, Esther Martí, Albert Martínez, Sergi Molí i Imma Sànchez Boira. Posted by Hello

0 Comments:

Post a Comment

<< Home