Arqueologia del paisatge de Catalunya

Els estudis d'arqueologia del paisatge han de permetre que entenguem com es va organitzar el paisatge actual al llarg dels segles. Ha de fer possible comprendre com es crearen els pobles, les vies, els camps o els límits. D'una manera especial ens interessarem per les grans transformacions que s'esdevingueren al llarg de l'edat mitjana (segles VI-XV), tot i que sigui bàsic, a l'hora de fer aquesta mena de recerques, tenir una perspectiva de llarga durada.

Friday, January 07, 2011

El primer any del projecte PaHisCat de la Universitat de Lleida



El projecte PaHisCat de la Universitat de Lleida va néixer fa poc més d’un any gràcies a una subvenció de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i amb el suport de l’Observatori del Paisatge. Com a director d’aquest projecte, que en molts aspectes segueix les passes iniciades pel projecte Historic Landscape Characterisation anglès, tinc el goig de fer conèixer els resultats notables obtinguts pel nostre equip de recerca amb seu a la Universitat de Lleida al llarg d’aquests darrers mesos. Breument, els principals objectius que ens havíem proposat per aquest any 2010 han estat assolits:

- Entendre com es va crear el paisatge actual fa almenys dos mil anys i poder-ne resseguir els canvis al llarg dels dos darrers mil•lennis, fins a l’actualitat. Aquest paisatge antròpic que centra el nostre interès és format per camps, camins, sèquies, pobles, molins, pastures, carrerades, etc.
- Estudiar les quatre unitats de paisatge que ens havíem proposat de conèixer i cartografiar: Horta de Pinyana (Lleida), Conca de Poblet (Tarragona), Vall Cerdana (Pirineus) i Terraprims (Girona).
- Fer ús del SIG (o GIS) per tal que els mapes que s’obtinguin siguin més útils, més fàcilment comparables i, si cal, es puguin modificar més fàcilment.
- Haver fet els mapes de caracterització del paisatge històric en relació a dotzenes de municipis inclosos en aquestes quatre unitats.
- Haver descobert i establert una datació relativa de nombroses centuriacions, parcel•lacions medievals i modernes, sèquies, camins, pobles, masos, jaciments, etc. Els resultats han estat molt espectaculars amb vista a conèixer i valorar la importància de les petges que han deixar dos mil anys d’història en el paisatge que tots nosaltres tenim al nostre entorn.
- Conèixer molt millor la història dels territoris estudiats, d’una manera especial en relació als segles altmedievals. Es féu una primera presentació dels resultats en les jornades internacionals d’estudi que vam organitzar a Erill la Vall els dies 21 i 22 d’octubre de 2010, amb el suport de Ribagorça Romànica i del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça.
- Fer una feina que té un elevat interès per als que han de gestionar el territori, tal com es féu evident durant la presentació pública que férem del projecte el dia 22 de setembre de 2010 a la Conselleria de PTiOP, a Barcelona.
- Convertir el paisatge històric en un element més del nostre patrimoni col•lectiu que cal defensar de la mateixa manera que defensem la conservació dels nostres castells, esglésies o jaciments.
- Establir lligams amb professors d’universitats angleses, franceses, italianes i de la resta dels Països Catalans i de l’estat espanyol per tal de fer conèixer i de difondre la metodologia que hem seguit i els resultats obtinguts al llarg d’aquest primer any de treball i de recerca.
- Impulsar un lloc web (http://www.paisatgehistoric.udl.cat/) i tirar endavant diverses publicacions a Catalunya i a l’estranger.

Gràcies al suport de la Universitat de Lleida, de la Generalitat de Catalunya i de totes aquelles institucions que estiguin interessades en descobrir i potenciar el nostre patrimoni històric, aquest projecte continuarà, al llarg del 2011, estudiant altres zones del nostre país, amb la finalitat de conèixer més bé la nostra història i, així, poder defensar millor el nostre patrimoni.

En la fotografia: fragment del mapa de caracterització del paisatge històric de l’Horta de Pinyana. S’hi diferencien les zones amb fortes restes d’època romana, els espais organitzats en època medieval, els camps originats en època medieval o postmedieval i els camps transformats al llarg dels darrers cinquanta anys (com pot ésser la partida de terres de Tabac).