Poblament i societat als Pirineus al llarg dels darrers dos mil anys

Jordi Bolòs (editor), Poblament i societat als Pirineus els darrers dos mil anys. Territori i Societat: el paisatge històric, VI (2014), Universitat de Lleida, Lleida, 2014 (per error a la portada consta 2013), 326 pàgs. Presentació a cura de / Presentation by Jordi Bolòs: p. 7; Dossier: Poblament i societat als Pirineus els darrers dos mil anys. 1. Les communautés des Pyrénées gasconnes entre la loi des voisins et la loi du seigneur (XIIIe-XVIe siècle), per Benoît Cursente: p. 21; 2. Paisatge històric, cartografia i societat a l’alta edat mitjana: l’exemple de la Cerdanya, per Jordi Bolòs: p. 37; 3. Evolució de l’organització territorial i senyorial a la Ribagorça als segles XIV-XVII, per Joan Ramon Piqué: p. 147; 4. Les comunitats d’interessos als Pirineus. Sobre les mutacions de les comunitats rurals, per Jacinto Bonales: p. 171; 5. La Val d’Aran els segles XVII-XVIII: una societat de muntanya comunal i dependent, per M. Àngels Sanllehy: p. 191; 6. La Seu d’Urgell medieval. Una nova proposta d’evolució urbana, per Carles Gascón, Lluís Obiols i Javier Escuder: p. 229; 7. The landscape of a Pyrenean region in the Early Middle Ages. Settlement, paths, churches and toponyms in Cerdanya (Catalonia), per Jordi Bolòs: p. 265. Recerques / Research: 8. Aproximació al paisatge històric del Segrià meridional: pervivències i transformacions, per Víctor Sabaté: p. 293. Resums i abstracts: p. 321. En aquest volum dedicat a Poblament i societat als Pirineus els darrers dos mil anys, publiquem les ponències presentades a les jornades que es van celebrar a Erill la Vall (Vall de Boí) els dies 21 i 22 d’octubre de l’any 2010, dedicades a “Els Pirineus al llarg de la Història. L’origen i l’evolució de les comunitats i els pobles (segles X-XVIII)”. S’hi perseguia conèixer més bé les comunitats pirinenques i poder comprendre els canvis que es van produir als pobles i en aquestes comunitats, des de l’alta edat mitjana fins al segle XVIII. S’hi editen treballs sobre la Gascunya, la Ribagorça, el Pallars i la Cerdanya. A més, també inclou un treball sobre l’urbanisme de la Seu d’Urgell, la capital religiosa dels Pirineus catalans, i un estudi sobre el paisatge històric al sector meridional de la comarca del Segrià. Així mateix, s’hi publica un estudi en anglès sobre «The landscape of a Pyrenean region in the Early Middle Ages. Settlement, paths, churches and toponyms in Cerdanya (Catalonia)», on es fa una reconstrucció detallada de la xarxa viària antiga i medieval del territori cerdà, que ens permet conèixer millor el poblament que hi hagué durant els primers segles medievals en aquesta comarca pirinenca.