Proposta metodològica d'estudi del paisatge històric i la societat: Torrefarrera (Segrià)

Enric VICEDO - Jordi BOLÒS - José Ramón OLARIETA - Ignasi ALDOMÀ - Miquel ARAN, Les etapes de la construcció del territori a Catalunya. Torrefarrera i la Catalunya occidental, segles VII a XX. Una proposta metodològica, Ajuntament de Torrefarrera - Pagès editors, Lleida, 2013, 186 pàgs. Un dels grans temes que es planteja la historiografia europea actual és el de descobrir l’origen dels pobles. És conèixer com i quan es va produir la construcció dels llocs de poblament i alhora quan s’esdevingué la creació dels termes o territoris pobletans on els habitants dels nuclis de població podien obtenir cereals i altres aliments, on podien trobar pastures, llenya i aigua, i on es cobraven els impostos, les rendes senyorials o els delmes eclesiàstics. Últimament, hom creu que, en molts llocs, la constitució d’aquests pobles, que són els precedents dels nuclis habitats actuals, i la definició d’uns termes es va produir a partir dels segles VI o VII. Tanmateix, per comprendre aquest procés, de gran transcendència en la història europea, poques vegades podem fer ús dels documents escrits, que molt sovint no comencem a trobar fins als segles IX i X o que, en alguns llocs, per trobar-los, hem d’esperar fins a l’edat mitjana central (segles XI-XIII)[...]. Després de la conquesta de Lleida, esdevinguda l’any 1149, el territori del “Segrià” històric va ésser repoblat i, en alguns sectors, va ésser novament reparcel•lat. Es van construir diverses “torres”, algunes de les quals situades potser en el mateix indret on abans de la conquesta comtal hi havia un burğ o “torre” andalusina. Aquestes “torres” feudals eren uns nuclis de poblament formats potser per una petita fortificació i per un conjunt, segurament no gaire nombrós, d’habitatges. En la segona meitat del segle XII, el “Segrià”, d’una manera progressiva, va passar a dependre dels templers. Les “torres” (vilars o poblets amb una torre) que s’estenien per aquest territori foren cedides a petits senyors feudals, com Bernat Ferrer, Pere de Pujalt o Bernat de Vallseguer. Aquestes “torres”, quan ja depenien dels templers, van ser fragmentades en heretats o parellades, cadascuna de les quals amb una superfície d’unes 9 ha [...]. Índex: Capítol 1. Introducció (Enric Vicedo Rius). Capítol 2. Condicions climàtiques i edàfiques de Torrefarrera en el conjunt del Segrià (José Ramón Olarieta Alberdi). Capítol 3. El terme de Torrefarrera durant l’edat mitjana (Jordi Bolòs Masclans). Torrefarrera abans de l’edat mitjana. Torrefarrera en època visigoda i islàmica. Camins, sèquies i límits. Malpartit a l’edat mitjana. El paisatge de Torrefarrera cap a l’any 1200. Les “torres”: cases, capmasos i esglésies. Pagesos rics, famílies, dones i migracions. Descobrir el passat en el present. Conreu de cereals, vinyes i oliveres. Molins i forns. Torrefarrera després de l’any 1200. La crisi (segles XIV-XVII). Cloenda: el mapa de Caracterització del Paisatge Històric (CPH). Capítol 4. Crisi i expansió econòmica, 1650-1850 (Enric Vicedo Rius). L'impacte de la crisi del segle XVII a Torrefarrera i el Segrià. Senyors i pagesos de Torrefarrera. Expansió i colonització agrària en l'etapa final del règim senyorial. El sistema Torrefarrera / Malpartit. Propietat i activitat econòmica a partir dels capbreus i cadastres. 1659-1851. L'espai cultivat i la producció agrària. La crisi del model de desenvolupament agrari en el sistema Torrefarrera/ Malpartit: Emfiteutes contra parcers. L’impacte de la desamortització a Torrefarrera i Malpartit. Capítol 5. Les transformacions entre 1850-1950 (Enric Vicedo Rius). L'accés de la pagesia de Torrefarrera a la propietat a Malpartit. Evolució demográfica. Propietat i cultius a Torrefarrera, 1851-1882. L’espai cultivat el 1882: Torrefarrera i Malpartit. Malpartit i la pagesia de Torrefarrera a la primera meitat del segle XX. Bestiar, cultius i alimentació, 1929-1944. Torrefarrera i Malpartit a mitjan segle XX. Capítol 6. Usos del sòl observables en dos jocs de fotogrames aeris corresponents al terme municipal de Torrefarrera, 1957 i 1996 (Miquel Aran Mayoral). Fisiografia i parcel•lari del terme municipal de Torrefarrera. Observacions més destacables en els fotogrames aeris. L’augment de la superfície en regadiu. Els canvis d’usos del sòl en una perspectiva de cultius agrícoles. Detalls del parcel•laris, observacions del sòl i usos. Altres observacions. Observacions a la zona de Malpartit. Capítol 7. Els canvis agraris recents (Ignasi Aldomà Buixadé). L'ocupació del territori en els darrers anys; la fructicultura. L’evolució dels grans usos del sòl al municipi de Torrefarrera, 1987-2002. Caracterització de les estructures productives; evolució de les explotacions agràries i distribució de la terra. La dimensió de les explotacions i la continuïtat de l'activitat agrària. Les transformacions agràries d'un espai periurbà. Bibliografía. Annexos. Annex 1. Terres, molins, forns, cases i censos a l’edat mitjana. Torre de Torrefarrera. Torre de la Grallera. Torre de Vallseguer. Torre de Falç (terme de Rosselló?). Torre de Pujalt (terme de Lleida?). Molins i forns. Cases (any 1214). Cases i albergs (any 1417). Pobladors de Castellblanc (al terme de Malpartit) esmentats a la carta de poblament (any 1174). Apèndix 2. Estructura de la propietat general i en algunes partides, Torrefarrera, 1754 i 1882. Apèndix 3. Planimetries 1924. Apèndix 4. Parcers expulsats de Malpartit a finals del segle XVIII. Apèndix 5. Desamortització dels béns del Gran Priorat de Catalunya i de les Clarisses de Tarragona a Torrefarrera i Malpartit. Apèndix 6. Fotografies aèries del vol de la Junta Sequiatge de 1957. Torrefarrera.