Des del PaHisCat estudiem el terme de Menàrguens (la Noguera)

Dins de les activitats del projecte PaHisCat, després d’estudiar cinc unitats de paisatge de tot Catalunya, aquest any 2012 hem emprès la realització d’un ambiciós projecte dedicat a l’estudi d’ “El paisatge històric del municipi de Menàrguens (la Noguera). Estudi i representació cartogràfica de la història d’un poble de la plana de Lleida”. Aquest projecte, fruit d’un encàrrec del “Centre de valorització i dinamització del patrimoni cultural”, servei científicotècnic de la Universitat de Lleida, ha permès analitzar d’una manera detinguda l’evolució del paisatge d’un municipi de la plana de Lleida, des de l’època romana fins a l’actualitat. D’acord amb els plantejaments del projecte PaHisCat, hem analitzat les transformacions esdevingudes en diverses èpoques de la nostra història, d’una manera especial en les etapes de transició en què s’esdevingueren grans transformacions en el paisatge, en la distribució i morfologia dels pobles, en la xarxa de vies i sèquies o en la forma dels camps i en l’aprofitament de l’espai per a les activitats ramaderes. A més, la gran quantitat de documentació conservada d’aquest poble de la comarca de la Noguera i el fet d’estudiar un espai més reduït que tota una unitat de paisatge, han permès de dur a terme una recerca molt aprofundida d’aquest territori situat al nord del riu Segre.
En aquest projecte sobre el terme de Menàrguens, en primer lloc s’han fet mapes de les transformacions esdevingudes en època romana que han arribat, fossilitzades, fins a l’actualitat i també s’ha dibuixat un mapa [que ara presentem en part] dels canvis esdevinguts en el paisatge d’aquest municipi al llarg dels darrers cinquanta anys (molt importants, especialment a les terres de secà d’aquest municipi). A més, però, en aquest terme municipal situat a la riba dreta del Segre, s’ha pogut fer una acurada reconstrucció del terme en època medieval, del repartiment de l’espai arran de la conquesta dels senyors feudals, de l’ús agrícola i ramader del municipi a l’edat mitjana i de la toponímia medieval. El mateix estudi s’ha pogut fer amb relació a l’època moderna: la toponímia, els espais agrícoles i els espais ramaders. A més a més, s’ha reconstruït la possessió en època contemporània de totes les parcel·les de terra, tant de secà com de regadiu, gràcies a la consulta de l’amillarament de l’any 1945, fet sortosament abans de les concentracions parcel·làries esdevingudes al llarg dels darrers decennis, que tant han transformat el paisatge de les terres de secà. Ara encara s’està treballant en la feina de reconstrucció del parcel·lari del nucli de població, tant en un moment poc posterior al de la conquesta comtal, com en època moderna.
La recerca s’ha dut a terme dins el projecte PaHisCat, al Departament d’Història de la Universitat de Lleida. Jordi Bolòs, catedràtic d’Història medieval de la UdL i director del PaHisCat, s’ha encarregat de la direcció dels treballs i l’investigador Jacinto Bonales ha fet la reconstrucció del paisatge rural i urbà que hi havia al terme de Menàrguens en època medieval, moderna i contemporània. Violeta Campdepadrós ha traslladat la informació en mapes fets en SIG (o GIS), feina que fa possible que aquests mapes siguin georeferenciats i àdhuc que se’n pugui fer un ús interactiu.
El resultat obtingut demostra no tan sols l’interès d’aquesta mena de treballs per tal de conèixer el passat d’un poble i indirectament de molts altres pobles d’aquestes comarques lleidatanes i catalanes, sinó també la importància de fer estudis amb relació amb termes municipals que permeten un gran aprofundiment de la recerca. La població de Menàrguens (la Noguera) serà, a partir d’ara, un municipi capdavanter i un model, a nivell català i europeu, en aquesta mena de treballs de reconstrucció del paisatge històric que es duen a terme a la Universitat de Lleida dins el projecte PaHisCat.
En el mapa que adjuntem com a mostra es representen precisament els grans canvis que s’han esdevingut en aquest municipi de Menàrguens al llarg dels darrers decennis. Les línies vermelles discontínues ens delimiten el parcel·lari que hi havia l’any 1956. Cal cridar l’atenció sobre dos aspectes. Conèixer aquest parcel·lari de mitjan segle XX és fonamental per tal de poder reconstruir d’una manera regressiva el parcel·lari de les edats moderna, medieval i fins i tot romana. D’altra banda, aquest mapa també ens permet d’assenyalar que hi ha una gran diferència en la morfologia i en les transformacions esdevingudes al llarg dels segles entre les zones de secà (gris més pàl·lid) i de regadiu (gris més fosc). Cal remarcar el fet que les parcel·les allargades, situades al costat del Segre, s’han mantingut molt poc transformades al llarg dels darrers segles; són una joia del nostre patrimoni i del nostre paisatge històric. Esperem que aquest estudi sobre el municipi de Menàrguens (la Noguera) sigui l’inici i serveixi d’impuls d’un conjunt d’estudis semblants amb relació a altres pobles de totes les comarques catalanes.