Arqueologia del paisatge de Catalunya

Manifest per a l’estudi i la conservació del paisatge històric a Catalunya i a la resta d’Europa

2008-04-08T08:11:00.000-07:00

Davant la transformació dels camps i l’enderrocament dels marges antics, davant l’abandonament de les hortes, davant els canvis que pateixen els camins tradicionals, davant la destrucció dels parcel·laris dels pobles o dels nuclis de les ciutats, hem de manifestar la necessitat urgent que hi hagi una política d’estudi de totes aquestes realitats i que s’emprenguin les mesures que calgui per tal d’assegurar la protecció de tots aquests elements del nostre patrimoni històric.

Estudiar el paisatge és interessar-nos per tot el que hi ha al nostre entorn, des d’un poble nascut potser fa més de mil anys, fins al camí que hi porta que pot tenir dos mil anys (o més), des del límit d’un camp, fins a una sèquia d’època islàmica o fins a una carrerada o cabanera usada des de fa moltes centúries. Estudiar el paisatge arqueològic és voler conèixer els canvis esdevinguts en el paisatge al llarg dels segles, com a fruit de l’activitat humana. Aquests canvis, sumats els uns als altres, han portat a tenir l’entorn que ara tenim.

L’any 1995, el Consell d’Europa definia el paisatge com una manifestació formal de les múltiples relacions que hi ha entre una persona o una societat i un espai topogràficament definit en un període determinat. L’aspecte d’aquest paisatge és el resultat de l’acció, al llarg del temps, de factors naturals i humans, i de la seva combinació. Més endavant, l’any 2000, es féu un reconeixement, a l’European Landscape Convention, del paisatge europeu com a realitat que cal protegir. Per tot això, d’acord amb les propostes de l’Europae Archeologiae Consilium s’ha d’encoratjar un reconeixement legal del caràcter històric i arqueològic del paisatge, i cal dur a terme, a tots els països europeus, POLÍTIQUES ENCAMINADES A L’ESTUDI, A LA PROTECCIÓ I A LA DIFUSIÓ del coneixement dels paisatges històrics.

Amb relació a aquesta problemàtica, cal assenyalar també que, l’any 2005, la Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei de Protecció, Gestió i Ordenació del Paisatge que, a part d’afirmar que els paisatges són el resultat d’una llarga acció humana, concloïa que el paisatge és un patrimoni cultural i històric.

El paisatge històric com a realitat fonamental del nostre patrimoni. El paisatge que hi ha en el nostre entorn conté nombrosos elements que es varen crear i transformar fa segles o fins i tot fa mil·lennis. Amb tot, en el moment actual, la destrucció del paisatge històric és molt violenta i, molt sovint, els que ho fan no són conscients del valor d’allò que destrueixen. Per tant, hem d’ésser conscients, en primer lloc, que si no hi ha estudis no hi ha la consciència del valor d’allò que es malmet. Mentre, al llarg dels darrers anys, hi ha hagut una conscienciació del valor dels testimonis artístics del nostre passat, de les restes arqueològiques i, en un altre nivell, de les restes del paisatge natural (flora i fauna) i, davant d’una pressió social que n’exigia la protecció, s’ha fet una política de preservació, no hi ha hagut, en canvi, una consciència semblant amb relació als testimonis del paisatge històric: pobles, masos, vies, límits de camps, sèquies o molins són destruïts sense cap mala consciència social! S’ha de frenar aquest procés. I la millor manera de fer-ho és saber allò que estem fent: estem destruint un testimoni molt important del nostre passat. Calen, per tant, estudis i cal alhora una divulgació d’aquests coneixements cap a la societat, per tal que aquesta conegui i defensi el seu patrimoni.

Per tot això, cal fer una política encaminada a protegir a Catalunya, de la mateixa manera que a la resta d’Europa:

- Els pobles. Cal estudiar els pobles i la seva morfologia. Alhora, cal evitar-ne l’abandonament i la destrucció. Hem de preservar-ne la forma i el parcel·lari, que cal entendre i cal valorar com a un element fonamental del nostre patrimoni. S’han de fer les lleis necessàries per aconseguir aquesta fita. Convé tenir present que, de vegades, l’intent de donar valor a un edifici notable (per exemple una església), pot provocar la destrucció del seu entorn (la sagrera o cellera), que és possible que sigui el nucli més vell del poble.
- Els masos i els vilars. Cal evitar l’abandonament i la destrucció dels masos i vilars o llogarets. S’ha de protegir l’existència dels masos, el manteniment de la seva forma i de la seva funció, tal com s’establí a Catalunya amb la Llei d’Urbanisme de l’any 2002.
- Els camps i l’ús de la terra. S’han d’estudiar i entendre les formes dels camps i espais de conreu, com poden ésser els horts i les terrasses o feixes. Cal protegir-ne les seves formes i evitar-ne una destrucció innecessària a causa de les reparcel•lacions i dels anivellaments. Se n’han de protegir les vores, les tanques o cledes i els marges o espones que els limiten, tal com s’ha fet en altres països europeus. Molts d’aquests camps i d’aquests límits poden ésser de l’edat mitjana.
- Les pastures i els espais forestals. Cal intentar de mantenir els boscos i les pastures sense que pateixin destruccions o transformacions innecessàries. Es convenient de protegir el record dels camins de bestiar.
- Els límits. N’hem d’assegurar l’estudi.
- Els camins. Cal evitar la destrucció innecessària de camins que han perdurat al llarg de segles, a causa de les reparcel·lacions, de les creacions de polígons industrials, de noves vies o de nous espais de regadiu. Alhora, hem de perseguir el manteniment de l’ús i del record dels camins ara mig abandonats. S’hauria d’estudiar i de protegir els ponts i llur entorn immediat.
- Els rius. Cal promoure’n l’estudi i protegir les construccions que s’han edificat al llarg de llur curs.
- Les sèquies. Cal evitar la destrucció de les antigues sèquies i de espais hidràulics que en depenen. Aquests espais hidràulics han d’ésser estudiats i valorats a causa del notable valor històric que tenen.
- Les mines i les indústries. Convindria assegurar-ne un estudi i una valoració adequada.
- Les ciutats. Cal evitar la destrucció dels barris vells de les ciutats. La seva continuïtat, recuperació o revitalització no ha d’anar lligada a la seva destrucció com a realitat històrica. El seu parcel·lari també és un document important de la nostra història.
- Els llocs de poder i els espais de la guerra. Convé estudiar, protegir i valorar els testimonis d’edificis relacionats amb el poder, com poden ésser els castells o les torres, i llur entorn immediat. Cal estudiar i fer conèixer els records de les guerres que hi ha hagut en el passat. Tenen un interès especial els camps de batalla i els paisatges que han conservat construccions bèl·liques, trinxeres o búnquers.
- Els espais sagrats. Hem d’estudiar, protegir i valorar els edificis relacionats amb la creença, com poden ésser les esglésies, els monestirs o els convents, i llur entorn immediat.

Així doncs, després de tenir un coneixement d’allò que cal preservar, cal establir UN MARC JURÍDIC que en permeti la seva conservació. Cal crear alhora ESPAIS DE RECERCA des d’on s’impulsi la difusió dels nous coneixements i UNA GESTIÓ adequada d’aquest paisatge humanitzat. Convé afavorir un canvi de mentalitat que faci que la gent s’adoni de la importància que té aquesta part del patrimoni que estem destruint.

Per tot això, proposem:

1. La redacció, en els diversos països d’Europa, d’unes lleis que facin possible la preservació dels diferents elements que formen el paisatge històric, de la mateixa manera que es protegeix la resta del nostre patrimoni col•lectiu, i

2. La creació de centres de recerca del paisatge històric que permetin d’impulsar-ne els estudis i que difonguin els coneixements adquirits, que treballin des del territori i per al territori, alhora que impulsin i defensin la redacció i l’aplicació de les lleis esmentades al punt precedent.

A Lleida, 7 d’abril de 2008

Jordi Bolòs
Professor d’Història Medieval
Grup d’Estudis dels Canvis Socials i les Transicions Polítiques
Departament d’Història. Universitat de Lleida
jbolos@historia.udl.cat

Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval

2007-11-19T07:17:00.000-08:00

Jordi BOLÒS (ed.), Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval, Territori i Societat a l'Edat Mitjana, vol. IV, Universitat de Lleida, Lleida, 2007, 420 pàgs.
Els estudis sobre el paisatge històric són una font d'informació que pot permetre de descobrir realitats del nostre passat que fins ara ens era impossible de conèixer. L'estudi del paisatge permet de respondre qüestions fonamentals que es plantegen els medievalistes sobre els canvis esdevinguts al llarg de l'edat mitjana. Alhora, els coneixements que s'han adquirit sobre els diferents paisatges que l'home ha transformat al llarg dels segles, és possible que permetin planificar més bé el futur del territori que ens envolta. Aquests coneixements són una eina que ha de fer possible una gestió més bona de l'espai i que ens ha de portar a valorar certs elements del nostre entorn (pobles, edificis, vies, sèquies, terrasses o límits) com una part important del nostre patrimoni.
Índex: Presentació de J. Bolòs. Articles d'H. Kirchner (estudi dels espais irrigats a Eivissa), I. Curullón i J. Escalona (la producció de ferro a Valdelaguna, Burgos), Josep Torró (les terrasses irrigades), J. Bolòs (conèixer el paisatge medieval per poder planificar i gestionar el territori), Albert Martínez (el comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença al segle XIV), J. A. Resina i R. M. Urpí (la calçada al Penedès), J. Escuder (la vall de Cabó) i Imma Sànchez (la casa i els llibres del mestre en arts Bartomeu Grassa al segle XVI).

El paisatge als dominis del monestir de Serrateix

2007-04-16T04:11:00.000-07:00

Jordi Bolòs, Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Fundació Noguera, Barcelona, 2006, 701 pàgs.

Diplomatari format per 421 documents de l'abadia de Santa Maria de Serrateix (Berguedà). Inclou un estudi introductori (pàgs. 9-73) on s'estudia l'evolució de la comunitat, de la societat i del paisatge dels indrets que formaven part dels dominis d'aquest cenobi benedictí (sobretot situats al Baix Berguedà, Cerdanya, Alt Berguedà, Bages i Segarra). Inclou quatre mapes.

Atles del comtat d'Urgell

2007-03-12T02:52:00.000-07:00

Jordi Bolòs - Víctor Hurtado, Atles del comtat d'Urgell (v788-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2006.

A l'Atles del comtat d'Urgell (v788-993) s'estudia el territori d'aquest comtat durant els segles VIII-X. Aquest comtat s'estenia per Andorra i per les actuals comarques de l'Alt Urgell, el Solsonès, la Noguera i el Pallars Jussà. Mitjançant la realització de nombrosos mapes, s'intenta que el lector conegui el poblament, l'economia i les possessions dels principals senyors laics i eclesiàstics en època carolíngia.
També hi ha mapes dedicats a conèixer la toponímia, els precedents de l'època carolíngia, la marca o frontera d'aquest comtat al llarg del segle XI, l'organització d'algunes de les seves valls (Andorra, Castellbò, Lavansa, Vall de Lord) o el territori de les poblacions més importants del comtat, on les pervivències (restes de centuriacions) de l'època premedieval foren més fortes (la Seu d'Urgell, Solsona i Isona).

Dos blogs: cartografia i la història medieval i paisatge arqueològic europeu

2005-02-06T08:00:00.000-08:00

Mapa del terme de Manresa. Altes del comtat de Manresa (789-993), Dalmau Editor, Barcelona, 2004.
La importància de la cartografia per als estudis d'història medieval i per a estudiar el paisatge arqueològic: vegeu el blog http://cartomedcat.blogspot.com/
A més, també podeu consultar el nou blog: http://arqueopaisatge.blogspot.com/ dedicat a presentar les principals aportacions europees a les recerques del paisatge arqueològic.
La cartografia i la història medieval

Els orígens medievals del paisatge català

2004-11-06T03:08:00.000-08:00

Jordi Bolòs, Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2004, 463 pàgs, 147 mapes.

Índex
Presentació 5
1. Introducció: els estudis del paisatge 9
2. Els precedents 45
3. Límits i demarcacions 63
4. Espais pobletans 97
5. Llocs centrals 127
6. Formes de poblament i morfologia dels pobles 149
7. Pobles oberts i emmurallats 169
8. Sagreres i pobles eclesials 183
9. Pobles castrals 203
10. Pobles planificats i vilanoves 221
11. Masos i vilars 249
12. Els pobles que creixen, els que canvien i els que decauen 269
13. L’ús de l’espai. Camps i conreus 299
14. Boscos i pastures 335
15. Sèquies i molins 363
16. Vies de comunicació 391
17. Producció i distribució: la sal, el ferro i la terrissa 413
18. Les ciutats i les viles 427
19. Cloenda: present i futur dels estudis d’arqueologia del paisatge 453

El primer atles dels comtats carolingis

2004-09-05T02:55:00.000-07:00

J. Bolòs - V- Hurtado, Atles del comtat de Besalú (785-988), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 1998.
Presentació
Pròleg
Introducció
Medi geogràfic
Història política i eclesiàstica
Cronologia
Bases i signes convencionals
Mapes toponímics
Topònims preromans
Topònims creats en època romana
Topònims amb un nom germànic o àrab
Altres topònims amb un interès històric
Advocacions
Mapes econòmics
El bosc, les pastures i els conreus
El transport, les mines i les indústries
El poblament al terme de Montagut
El poblament a Sant Estreve d’en Bas
Ciutat de Besalú
Mapes de dominis
Valls i altres demarcacions de l’alta edat mitjana
Dominis comtals i vescomtals
Senyors i grans propietaris
Seus episcopals
Les parròquies
Monestirs petits i efímers
Monestirs de fora del comtat de Besalú
Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Monestir de Sant Pere de Besalú
Canònica de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú
Monestir de Sant Pere de Camprodon
Índex
English Abstract
Bibliografia

Els masos medievals

2004-08-29T07:44:00.000-07:00

J. Bolòs, El mas, el pagès i el senyor. Paisatge i societat en una parròquia de la Garrotxa a l'edat mitjana, Curial, Barcelona, 1995.

El mas, el pagès i el senyor és l'aproximació a un poble medieval i a la comunitat pagesa que hi vivia. És una recerca sobre el paisatge i la forma com s'organitzava un terme parroquial de la Catalunya Vella (el Sallent de Santa Pau, la Garrotxa) en època medieval i, així mateix, és una anàlisi de les relacions que hi havia entre uns pagesos i un senyor, el monestir de Sant Esteve de Banyoles (Pla de l'Estany), i també dels lligams que es crearen entre les diverses famílies del lloc.

S'hi analitza d'una manera especial l'evolució de l'hàbitat dispers (masos, bordes i masoveries), abans i després de la crisi demogràfica de l'any 1348. S'estudia també les característiques de la cellera o sagrera d'aquest indret.

Hom hi fa una anàlisi d'un microespai amb la finalitat d'aclarir problemes de la història general. Així mateix, la seva lectura ens introdueix en temes, com la història del paisatge o l'estudi del mercat de terres, fins ara [1995] poc estudiats en la historiografia catalana.

Els pobles del Pallars al segle XV

2004-08-26T10:41:00.000-07:00

J. Bolòs, “Un territori en temps de guerra”, Hug Roger III, senyor en les muntanyes. Procés al darrer comte del Pallars. 1491, Pagès editors, Lleida, 2002, pàgs. 41-77.

Apartats de l'estudi sobre la morfogènesi dels pobles del comtat del Pallars. També inclou estudis sobre els castells i altres elements del paisatge.

En temps d’Hug Roger III
El Territori i societat a l'edat mitjana
Els castells, les torres i les forces
Descripció d’alguns castells
Els llocs de poblament. Descripció dels pobles i les viles
Tipologia dels llocs de poblament
Elements dels llocs de poblament
Economia del territori segons el Procés. Conreus per menjar i per destruir
Prats, pastures i boscs
Vies, passos i camins de bestiar
Molins, salins, forns i artesans

Altres capítols del llibre estudien la guerra, la vida d'Hug Roger III, el procés contra aquest darrer comte del Pallars, la societat, la vida quotidiana en temps de guerra, etc.

Bibliografia: Arqueologia del Paisatge a la vall d'Agramunt

2004-07-30T12:21:00.000-07:00

J. Bolòs (ed.), Paisatge i història en època medieval a la Catalunya Nova. Organització del territori i societat a la vila d'Agramunt (Urgell) i a la vall del Sió (segles V-XIX), Universitat de Lleida, Lleida, 2002.

Aquest llibre és una aproximació innovadora al paisatge històric d’una vila de la Catalunya Nova, Agramunt (Urgell), i d’un territori, la vall del Sió, i al coneixement de la gent que hi va viure. És una recerca feta per tot un equip, dirigit per Jordi Bolòs, professor d’Història medieval de la Universitat de Lleida, que ens aproxima a un espai i a un temps, a partir de metodologies diferents i des de perspectives complementàries.

- S’hi estudia com es produí la conquesta i l’organització d’aquest territori als segles XI i XII. - S’analitzen els precedents d’època islàmica.

- Es descriu la formació de l’urbanisme de la vila d’Agramunt i de tots els pobles de la vall. Mentre Agramunt és una vila polifocal, nascuda bàsicament al costat d’un castell i d’una església, la majoria dels pobles de la vall són castrals, encara que també hi trobem alguna població de sagrera, com Bellver d’Ossó i Montgai. Hi ha, així mateix, alguna vilanova (potser secundària), per exemple a Puigverd.

- Hi ha una aproximació a la formació dels camps de conreu i dels espais irrigats (especialment en relació amb Puigverd). S’estudien les formes circulars o ovalades fossilitzades en els límits dels camps i de les parcel·les.

- Els camins són percebuts com a elements del paisatge que fan possible anar d’un lloc a un altre i que poden perdurar al llarg de milers d’anys. S’estudia d’una manera especial les pervivències de les centuriacions d’època romana i la transformació de la xarxa viària al llarg de l’edat mitjana (sobretot en relació amb l’anomenat Camí d’Agramunt).

Com s’afirma a la introducció “Si hem descobert que el paisatge actual pot ésser una font que ens pot permetre de descobrir el passat, cal trobar els sistemes per a interpretar-lo”. L’estudi dels documents medievals i moderns, el treball de camp i la interpretació dels mapes antics i actuals han estat les fonts que han permès de fer aquest llibre sobre un espai, el territori d’Agramunt, i sobre un temps, que arrenca de la fi del món romà i arriba fins a les portes de l’edat contemporània.

Inclou estudis de: Jordi Bolòs, Xavier Eritja, Jaume Fernàndez, Isidre Piñol, Joan Ramon Piqué, Elena Sardoy, Eduard R. Baches, Judith Carrión, Javier Escuder, Joana Franch, Esther Martí, Albert Martínez, Sergi Molí i Imma Sànchez Boira.

2004-07-27T03:51:00.000-07:00

º
J. Bolòs - V. Hurtado, Atles del comtat de Manresa (798-993), Barcelona, 2004
[Atlas of the county of Manresa]
ABSTRACT:

The county of Manresa is one of the counties of the Carolingian Catalonia. It was bordered to the north by the counties of Berga and Urgell, to the east by the county of Osona, to the south by the county of Barcelona, and to the west by Al-Andalus, the land under Islamic domination.

Place-name maps. About 800 place-names have been found, 62,5 per cent of which have been located with precision. On the map we have indicated the names of the inhabited sites: villas, hamlets (vilars), farmsteads (masos), as well as mountains, rivers and valleys.

Economic maps. We have traced the main communication routes, according to text descriptions and information that we have gathered or that can be seen in today's topographic maps. The salt mines in Cardona were economically really important. We analyse the archaeological landscape of the plane of Bages, of Artés and of the Òdena basin. We have indicated the inhabited sites, the boundaries, the roads, the agricultural areas of each human settlement and some plot divisions which still remained from the Roman era (centuriations).

Maps of domains. The most important monasteries of this county were those of the Sant Benet de Bages and Santa Cecília de Montserrat.
Index. The index includes all the place.names that appear in the place-names map.

2004-07-27T02:27:00.000-07:00

J. Bolòs - V. Hurtado, Atles del Comtat d'Osona (798-993), Barcelona, 2001
[Atlas of the county of Osona]
ABSTRACT:
The county of Osona is one the counties of Carolingian Catalonia.
Place-name maps. In the county place-name map, an attempt has been made to locate all the place-names mentioned in the documents between the years 798 and 993.
Economic maps. The first map is devoted to woodland, pastureland and farmland. On the map of transport and industries are shown the main communication routes and documented flourmills.
Map of domains. The main lords were the counts, the viscounts and certain royal vassals. The ecclesiastical lords also had great domains, especially the Episcopal sees and the monasteries (Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses).
Index. The index includes all the place-names that appear in the place-names map, including those for witch there is only an approximate location.

Jordi Bolòs

2004-07-27T01:07:00.000-07:00

Jordi Bolòs (Barcelona, 1955)
Professor d'Història Medieval de la Universitat de Lleida.
Autor de diferents llibres i articles sobre arqueologia del paisatge, i sobre la societat i la vida quotidiana a l'edat mitjana.
Autor de diferents atles dels comtats de la Catalunya Carolíngia.

Bibliografia (3)

2004-07-26T07:23:00.000-07:00

Jordi Bolòs - Víctor Hurtado, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2001

El comtat d'Osona va passar a dependre dels monarques francs carolingis l'any 798. Calgué, però, que fos novament reorganitzat i repoblat un segle més tard, en època del comte d'Urgell i de Barcelon Guifré I el Pelós.

Aquest ampli comtat s'estenia des del nord de Ripoll fins a Aiguafreda i des d'Osor fins a la riera de Merlès. Comprenia per tant les actuals comarques d'Osona, bona part del Ripollès i de la Selva i alguns enclaus al Berguedà, al Bages i al Vallès Oriental.

L'alt nombre de documents que s'han conservat amb relació al comtat d'Osona permet d'elaborar mapes molt detallats dels llocs de poblament, dels dominis i de les realitats econòmiques.

Bibliografia (2)

2004-07-25T23:49:00.000-07:00

Jordi Bolòs - Víctor Hurtado, Atles del comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2004.

En aquest volum cinquè dels Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia els autors estudien el territori d'aquest comtat durant els segles VIII-X. El comtat de Manresa s'estenia per bona part de les actuals comarques de Bages, de l'Anoia i dels sectors septentrionals del Vallès Occidental. Fou, durant els segles carolingis, una terra de marca o frontera. Al llarg de les pàgines d'aquest llibre veiem com s'organitzaren els castells termenats, com es creà la xarxa d'esglésies, quins senyors laics i eclesiàstics passaren a controlar el territori o quines eren les bases econòmiques de la gent que hi vivia. Malgrat les guerres i les expedicions de saqueig, el comtat de Manresa [que restava estretament lligat al comtat d'Osona] fou poblat d'una manera força densa, tal com podem veure als diversos mapes de topònims. En aquest comtat i en tots els altres comtats de la Catalunya Vella, durant l'època carolíngia, podem descobrir com era el poblament i l'organització del territori que, sovint sense gaires canvis, ha arribat fins a l'actualitat.

Primera aproximació

2004-07-15T00:00:00.000-07:00

Aproximar-nos al paisatge històric

En una primera definició, podem dir que el paisatge és tot allò que veiem al nostre entorn, des d’un lloc determinat. Aquesta definició és clara però potser és massa simple, ja que no ens permet conèixer altres aspectes que creiem fonamentals en relació amb l’estudi del paisatge històric.

- En primer lloc, hem de tenir present la interrelació que hi havia –i hi ha– entre els diversos elements que componen qualsevol paisatge. Així, entre un poble i uns camps, entre un camí i un mas, entre un rec i un molí, etc. Només podrem entendre i estudiar els diferents elements del paisatge si valorem aquestes interrelacions.

- En segon lloc, la definició anterior tampoc no té prou en compte el pes que ha tingut l’home en aquest paisatge. El paisatge que veiem al nostre voltant és fruit de l’activitat humana. Això és així en les zones més urbanitzades, però també en zones que semblen més salvatges; Georges Bertrand va afirmar, ja fa uns anys, que, a l’edat mitjana, gairebé no hi havia contrades on poc o molt no es notessin els efectes de l’activitat antròpica.

- En tercer lloc, un aspecte que cal estudiar en analitzar qualsevol paisatge, encara que potser no sigui visible, és el conjunt de límits, més o menys artificials, creats per l’home, que solquen qualsevol territori que observem. Límits de tota mena que esmenten els documents i que nosaltres podem traslladar sobre mapes. Aquests límits, partions o fronteres han tingut importància a l’hora de definir les característiques i les diferències dels paisatges. Podem veure els límits com a símbols dels drets d’ús, de la propietat i del poder.

- Finalment, en quart lloc, també cal tenir present un aspecte no esmentat en la definició anterior, el de l’evolució històrica. Tot paisatge del passat té un abans i un després que cal conèixer per a poder-lo interpretar correctament. A l’hora d’estudiar el paisatge arqueològic, tenir una perspectiva de llarga durada és fonamental. Malgrat tot, encara que creiem important aquesta visió, els que ens apropem al paisatge com a medievalistes centrem el nostre interès en aquells canvis esdevinguts a l’edat mitjana que van portar a la creació del paisatge actual. Per tant, tot i la importància que han tingut les recerques d’arqueologia del paisatge d’època prehistòrica, desviarem l’atenció del nostre interès cap als precedents romans –moment en què es crearen molts camps i moltes vies que tingueren continuïtat en època medieval– i sobretot, és evident, cap als segles medievals, que és quan es van crear la majoria dels pobles, molts camins, molts camps i molt límits que han arribat fins a l’actualitat.

Temes d'estudi

2004-07-14T07:40:00.000-07:00

Alguns dels principals temes que hom pot tractar en fer estudis d'arqueologia del paisatge són els següents:

- Els límits. Ens interessa l’espai humanitzat. Per això començarem per la realitat més propera als homes: els límits que solquen tots els paisatges. Entendre els límits és conèixer més bé el passat dels territoris.
- Les grans demarcacions. Les fronteres limiten espais i les fronteres són llocs de conflictes. Ens aproparem a les pations de territoris de l’alta edat mitjana i dels darrers segles medievals.
- Els espais pobletans. Un espai pobletà en principi és una realitat econòmica, per bé que els seus límits molt aviat coincideixen amb unes partions administratives.
- Els llocs centrals. Per entendre com s’organitzava el territori, ja en època prehistòrica, cal saber quins llocs tenien funcions de lloc central o focal. On hi havia el mercat, on es cobraven els diners, des d’on es manava, on hi havia l’església o els llocs de culte, etc. D’aquesta manera també podem estudiar els monuments com a elements del paisatge.
- Ubicació i formes dels pobles. No podem distingir només entre aquells pobles que són ordenats i aquells que semblen desordenats. De fet, gairebé tots els pobles s’organitzaren en relació amb un edifici central. Aquesta realitat ens permetrà d’entendre’ls més bé.
- Masos i vilars. Per entendre el poblament cal valorar la importància del poblament semidispers, repartit en vilars, i del poblament ja ben dispers, distribuït en masos esparsos.
- Canvis en el poblament. Estudiar la història del paisatge arqueològic és preocupar-nos pels canvis esdevinguts al llarg dels segles. Els canvis sempre han existit. Sempre han tingut un motiu, que, si sabem interpretar-lo, ens pot permetre de conèixer moltes coses sobre la societat.
- Camps i conreus. Cada lloc de poblament normalment s’envoltava d’uns camps. Quan es creava un nou establiment humà o bé s’aprofitaven unes terres conreades o bé sovint es rompia un espai no conreat. Cal estudiar els camps i intentar entendre com i quan es crearen.
- Boscs i pastures. La importància dels boscs i de les pastures era molt més gran del que pot semblar. Actualment alguns estudis ja poden permetre de saber alguna cosa sobre com van canviar al llarg dels segles.
- Sèquies i molins. Les sèquies tingueren molta importància en la societat islàmica. Hem de veure, però, que també foren molt importants en la societat feudal, a la Catalunya Vella i, sobretot, a l’anomenada Catalunya Nova.
- Vies de comunicació. Fins ara, els estudis sobre les vies es limitaven a estudiar alguns trams més ben conservats. Actualment es tendeix a analitzar els canvis esdevinguts en tota la xarxa viària. La seva intepretació permet conèixer més bé la història de tota la contrada.
- La sal, el ferro i la terrissa. La producció artesanal o de materies primeres i el comerç també han d’estudiar-se per a conèixer el territori i la seva organització.
- La ciutat. No podem deixar de banda en els estudis d’arqueologia del paisatge els treballs sobre la ciutat. Bàsicament la metodologia és la mateixa que la que s’aplica en estudiar el món rural.

Un dels aspectes que veurem més bé, a mesura que estudiem els diferents punts que acabem d’esmentar, és el lligam estret que hi havia entre els diversos elements que formaven aquest paisatge. Estudiar les vies és estudiar els pobles. Estudiar els pobles és estudiar els llocs centrals. Estudiar els camps ens obliga a conèixer els llocs de poblament, etc. D’una banda, els treballs arqueomorfològics ens mostren una metodologia que ens pot permetre d’entendre els canvis. De l’altra, l’arqueologia del paisatge anglesa ens ensenya la necessitat d’analitzat totes les realitats d’un territori.